La revista Píkara ha publicat un article de la nostra companya Laura Planells sobre bisexualitat política. El podeu llegir aquí. Us el recomanem molt!
Concurs de truites el Dia de la Visibilitat Lèsbica
El passat diumenge 26 d’abril vam celebrar el Dia de la Visibilitat Lèsbica amb un concurs de truites, en un acte organitzat amb el Consell de la Joventut de Barcelona. Ens vam trobar al costat de la glorieta de la Transsexual Sònia, al parc de la Ciutadella, en un ambient festiu i reivindicatiu. El concurs va destacar per la bona participació i la qualitat de les truites. Mentre el jurat decidia la guanyadora, es va fer la lectura del manifest. Després es va fer la valoració i l’entrega de premis, i finalment totes les assistents vam poder tastar les truites. A l’acte van venir persones de diferents col·lectius, com ara LesBiCat, Te n’adones, Enrenou, Generem, OCH, FAGC i AECS, i altres que es van apropar a preguntar en veure’ns. La visibilitat és una eina essencial en la nostra lluita; gràcies a totes i tots pel suport!!
Manifest pel Dia de la Visibilitat Lèsbica 2015
Avui, 26 d’abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica, és un dia per reivindicar la visibilitat de les lesbianes, la nostra sortida de l’armari, la nostra presència, la nostra lluita!
Tal dia com avui, recordem la nostra invisibilitat en tots els àmbits de la societat. Una invisibilitat provocada pel masclisme i per prejudicis que se sustenten en un sistema heteropatriarcal. La conseqüència es concreta en la discriminació, una discriminació que, en el nostre cas, és múltiple: com a dones, com a lesbianes i com a tants altres factors que hi interaccionen.
Encara avui, ser visible no sempre és possible; per això és imprescindible recordar-ho. Per pors o angoixes provocades per una societat en què, si la dona està oprimida, la dona lesbiana ho està doblement, de vegades som nosaltres les que no prenem la iniciativa de visibilitzar-nos. I sabem que el canvi també està en nosaltres, que si nosaltres ens visibilitzem facilitem la visibilització d’aquelles que són més joves, donem força a aquelles que són discriminades. Demanem més referents i a vegades oblidem que, per al nostre entorn, nosaltres ho som.
Gràcies a la lluita feminista i del col·lectiu LGBTI+ hem avançat molt en aquest camí; malgrat això, encara queda molt per fer, per conquerir. De fet, recentment tenim dos exemples molt presents. El passat 25 de març una parella de dones va patir una possible situació de discriminació en una cafeteria de Barcelona, fruit de la qual s’ha denunciat l’establiment; moltes vam voler visibilitzar aquest fet a través d’una besada a la cafeteria. Per altra banda, la denegació d’asil a Christelle Nangnou, activista lesbiana camerunesa, posa de relleu la discriminació institucional que només es paralitza davant la forta pressió social i d’associacions LGBT de l’Estat. Denunciem la situació de vulnerabilitat en la qual es troba actualment, en espera de la decisió definitiva del govern central, un procés que es reprodueix sistemàticament en molts altres casos.
No volem sentir-nos esgotades d’estar en una permanent sortida de l’armari, cada cop que coneixem algú o canviem d’entorn. No volem sentir com sembla que les nostres argumentacions perden significat de tant repetir-les. No volem haver de justificar-nos cada cop que se’ns pressuposa heterosexuals. No volem que la nostra vida sigui fer pedagogia a tots i totes les professionals de serveis d’atenció a les persones. Però ho seguirem fent mentre calgui, perquè cal visibilitat en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana.
Durant els últims anys hem presenciat com els nostres drets com a dones i com a lesbianes es veien atacats per una societat heteropatriarcal que fomenta un únic model familiar, ens invisibilitza, ens exclou i ens relega a l’àmbit privat. Som autònomes i exigim que es garanteixi el dret a decidir sobre els nostres propis cossos i les nostres pròpies vides.
En l’àmbit de la salut, a més, rebem una atenció heterosexista que dóna per fet que totes les dones som heterosexuals i que desconeix la realitat de les dones lesbianes, especialment pel que fa a la salut sexual. A més a més, se’ns limita l’accés a les tècniques de reproducció assistida dins el sistema sanitari públic i sempre se’ns imposen traves administratives que ens limiten l’accés, amb un objectiu dissuasiu. És per això que s’ha iniciat una Campanya Feminista pel Dret a la Reproducció Assistida des de diverses entitats i col·lectius feministes i LGBTI que denuncia aquesta discriminació.
Per tal de treballar contra aquests prejudicis, cal educar des de la coeducació i incloure la vessant afectivosexual a les escoles. Per això és necessari que els i les responsables de l’educació, formal i informal, rebin formació específica sobre diversitat sexoafectiva i de gènere.
Els mitjans de comunicació tenen una gran influència i responsabilitat en l’opinió pública i, per això, reivindiquem una visibilitat real, més enllà dels estereotips limitadors que ens dificulten ser lliures i construir la vida que volem. En aquest sentit, és important que els mitjans de comunicació tinguin la formació adequada i utilitzin els termes correctament per tal de trencar amb els estereotips.
És per tot plegat que exigim el desplegament immediat de la llei contra la LGBTI-fòbia aprovada el passat octubre de 2014 per tal de garantir els nostres drets, amb la dedicació dels recursos necessaris, així com l’aprovació del règim sancionador que preveu. Només així la llei obrirà la porta a canviar aquesta realitat.
Crònica del 8 de març de 2015
Aquest 8 de març, Dia de la Dona, LesBiCat hem participat un any més a la manifestació unitària de Barcelona i la seva organització a través de la Comissió Unitària 8 de Març.
Aquest és un espai compartit per moltes entitats i grups de dones de Catalunya i, enguany, aquesta diversitat s’ha fet palesa en el manifest, un manifest que ha volgut recollir les denúncies de totes les injustícies provocades pel sistema patriarcal.
Des de LesBiCat hem volgut incidir en la Llei contra la LGTBI-fòbia aprovada al Parlament de Catalunya el passat octubre de 2014, que ja està en vigor però que encara ara no s’ha començat a desenvolupar, ni tampoc s’han donat recursos per a la seva articulació. Per a nosaltres, dones lesbianes, bisexuals i pansexuals, i per a tot el col.lectiu LGTBI, és necessària que s’apliqui ja, perquè els nostres drets i les nostres vides hi estan en joc. No volem paper mullat. Aplicació de la Llei contra la LGTBI-fòbia, JA!
Aquí pots llegir el manifest d’aquest any.
Crònica del Cinefigues del març
El passat divendres 6 de març ens vam tornar a reunir al Rec per a un nou Cinefigues. A causa d’alguns problemes tècnics no vam poder visionar París era una dona, però sí que vam trobar una molt bona alternativa: Lesbiana, una revolución paralela. Aquest documental canadenc del 2012 ens apropà a través de testimonis al moviment lesbofeminista nascut als anys 70 i estès des de Montreal fins a Texas, molt centrat en les comunitats creades exclusivament per a dones. Ens vam adonar que molts temes havien evolucionat però que també n’hi havia d’altres de molt vigents en el nostre entorn.
El debat aprofundí en diverses qüestions no resoltes ni en aquell moviment ni en el nostre, com ara les funcions d’una comunitat exclusivament de dones, el paper dels homes en la revolució feminista, com arribar a l’alliberament del patriarcat, la inclusió d’altres sexualitats dissidents, abolició de tot privilegi, etc.
Vesprada amb Píkara
Aquest proper divendres 13 de març des del grup del Cinefigues us presentem una vesprada molt i molt especial: Una vesprada amb Píkara!!
Vindran la directora i la subdirectora de la revista, June Fernández i Andrea Momoitio, a parlar-nos sobre com veuen la relació entre les sexualitats dissidents i els feminismes, i s’obrirà un debat que segur que serà ben interessant.
Posteriorment amenitzarem la vetllada amb Marisol “la Roja”, una monologuista alacantina que per sort té més do de paraula que la Rita!! 😉
Tot això passarà divendres 13 de març a les 19h a l’Ateneu Popular el Rec (c. Ausiàs March, 72. Metro L1 Arc de Triomf, Barcelona).
Us hi esperem amb ganes!!!
Manifestació del 8 de març
Com sabeu, aquest diumenge és 8 de març i LesBiCat, com cada any, se suma a la manifestació pels drets de les dones en motiu del Dia Internacional de les Dones. Ja ho tenim tot a punt. Recordeu, a les 12 hores a la plaça Universitat (Barcelona). Totes al carrer! Aquí podeu llegir el manifest d’aquest any. Ah, i avui a la nit, festa de dones al Tradicionàrius (travessia de Sant Antoni, 6-8).
Cinefigues de març
Per donar-li una mica de canya panbibollera a aquest 8 de març que s’acosta, el Cinefigues presentem aquest interessant documental:
París era una dona (1996) de Greta Schiller
Dones, moltes d’elles lesbianes; artistes, escriptores, fotògrafes, dissenyadores i aventureres es van instal·lar al París d’entre guerres. Foren acollides a París, concretament a la riba esquerra del Sena, on algunes van desenvolupar una important vida cultural i una nova manera de viure bastant diferent de la que havien deixat enrera. Arxiu d’audiovisuals, música, pintura, literatura i entrevistes amb la gent que va viure aquell temps. Berenice Abbott, Gisele Freund, Djuna Barnes, Natalie Barney, Sylvia Beach, Adrienne Monnier, Gertrude Stein, Alice B. Toklas, Colette, Janet Flanner i altres. A més, Matisse, Picasso, Hemingway i James Joyce.
Per a més info cliqueu aquí.
Com sempre,
Divendres 6 de març, a les 20h, a l’Ateneu Popular el REC, c. Ausiàs March, 72. Metro L1 Arc de Triomf
Amb tertúliki posterior, noves tapes curioses, musiketa i festuki!!! I, sobretot, bon rotllo!!!
Us hi esperem!!
Cinefigues.
Crònica de les jornades Tu pots fer-hi molt, al Casal Lambda
El passat divendres 20 de febrer ens vam trobar tres representants de col·lectius LGTBI, la Katy Pallàs, de la FLG (Famílies LGTB); l’Àngels Mestres, del grup de dones del Casal Lambda, i l’Elisa Gibert, de LesBiCat. L’acte fou dins el marc del programa de formació “Tu pots fer-hi molt”, que organitza des de fa més d’un any el Casal Lambda.
Davant d’un públic d’unes 20 persones cadascuna explicà qui era la seva organització, com s’organitzava i què feien. Tot i que els tres grups participants tenim orígens molt diversos i, sobretot, desenvolupem un activisme a nivells i espais molt diferents, el debat fou molt enriquidor i vam veure clarament que totes som necessàries, i fins i tot complementàries per millorar la nostra vida en aquesta societat. Finalment, una petita autocrítica fou que ens cal millorar la nostra xarxa d’intercanvi d’informació entre els col·lectius perquè aquesta sigui més àmplia i fluïda.
Cinefigues de febrer
Un divendres més celebrem el Cinefigues amb il·lusió i ganes de trobar-nos!!
Divendres 6 de febrer passarem la pel·lícula But I’m a cheerleader (1999).
Comèdia romàntica i satírica.
Megan Bloomfield és una noia aparentment feliç i heterosexual. A més, és una de les animadores de l’institut. La seva família i amics estan convençuts que és lesbiana i s’organitzen per fer-li entendre que té un problema, cosa que la durà a ingressar en una institució especialitzada en la teràpia de reorientació sexual per curar la seva homosexualitat. En la institució, Megan no tarda a adonar-se que efectivament és lesbiana i, tot i la teràpia, a poc a poc acceptarà aquest fet. Aquest llargmetratge s’inspirà en un article sobre la teràpia de reorientació sexual. Utilitza la història d’una dona jove que descobreix la seva identitat sexual per explorar la construcció social dels rols de gènere i l’heteronormativitat.
A l’Ateneu Popular el REC
C. Ausiàs March, 72 (Arc de Triomf L-1)
Visionat de la pel·lícula, tertúlia, pintxos de tot tipus i musiqueta!!
Divendres 6 de febrer a les 20h.
Dones lesbianes, bisexuals i pansexuals a Catalunya 