Manifest per al Dia de la Visibilitat Lèsbica 2017

Manifest per al Dia de la Visibilitat Lèsbica 2017

Avui, 26 d’abril, és el Dia de la Visibilitat Lèsbica, un dia per fer visible la realitat lesbiana i reivindicar el nostre espai i els nostres drets.

Com a lesbianes, cis i trans, la nostra realitat encara és força invisible, especialment a l’espai públic. La visibilitat de les lesbianes encara és una assignatura pendent. Si bé cada vegada més lesbianes es fan visibles en tots els àmbits de la vida quotidiana, la manca de referents i de suport per part de les administracions públiques fa que lluitar per la nostra visibilitat sigui més complicat.

La negació de la sexualitat de les dones i de la seva existència porta a la invisibilitat de les dones lesbianes, o a una visibilitat que ens cosifica i ens objectivitza, al servei del sistema patriarcal cisheteronormatiu. La invisibilització del lesbianisme ens tanca a casa, i ens impedeix obrir-nos al món. La invisibilització de les lesbianes implica no poder viure lliures: com que no ho fem visible a la feina no podem gaudir dels nostres drets laborals, com que no ho fem visible a l’àmbit sanitari no podem tenir un diagnòstic ni una atenció adequades, com que no ho fem visible al veïnat no podem tenir el suport de la nostra comunitat, com que des de les administracions no es fa visible no disposem dels nostres drets socials i civils. Volem viure lliures!

Els prejudicis al voltant del lesbianisme i les lesbianes encara són ben presents al nostre entorn. Només cal veure el tractament mediàtic que s’ha fet del cas del presumpte assassinat d’una dona a mans de la seva parella dona aquest mateix mes a Barcelona. Ens hem trobat amb mitjans de comunicació que inicialment no es plantejaven que les dues dones fossin parella, i deien que eren amigues o companyes de pis. Aquest cas s’ha tractat més i se li ha donat més espai que a molts dels assassinats masclistes que envolten cada dia la ciutat i tot Catalunya. I tot això a més dels mateixos continguts de les notícies, que eren plens de comentaris lesbofòbics i comparaven el cas amb la violència de gènere només pel fet que la víctima era dona i que les dones eren parella. Aquestes notícies contribueixen a reforçar els prejudicis sobre les lesbianes i a crear un imaginari lluny de la realitat i que fomenta l’odi i la discriminació.

La lluita pels nostres drets ens ajuda a visibilitzar-nos, i garantir-los implica treballar per eliminar els prejudicis i per fomentar i donar suport a la visibilitat. Per exemple, el passat mes de juliol es va presentar en públic el nou protocol de tècniques de reproducció assistida a la xarxa sanitària pública, elaborat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració dels col·lectius LGTBI i feministes. Aquest protocol suposa un trencament amb les discriminacions en l’accés a les tècniques de reproducció assistida, però també un canvi de plantejament en l’atenció en salut reproductiva de les dones, que té més en compte els nostres drets sexuals i reproductius. No obstant això, garantir aquests drets implica, també, que l’atenció rebuda sigui adequada i, per tant, una formació específica sobre diversitats afectivosexuals i de gènere als professionals mèdics i a tot l’entorn sanitari.

Per tant, cal voluntat política que ens prioritzi, que es prengui seriosament la inclusió de les diversitats afectivosexuals i de gènere en el sistema sanitari, especialment pel que fa a la salut sexual i reproductiva, però també en tota la resta d’àmbits de la vida quotidiana. Cal que els drets aconseguits serveixin per a un reconeixement de les diversitats i faci viable la visibilitat de les lesbianes i les seves realitats.

Per a això cal voluntat política per part de les administracions que faci una aposta per la visibilitat lèsbica i de lluita contra la lesbofòbia. En els darrers dos anys les incidències registrades per lesbofòbia a l’informe Estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya de l’Observatori Contra l’Homofòbia estan entorn del 13,1% i el 11,5%. La lesbofòbia forma part de la nostra realitat i calen mesures per a la seva erradicació i de suport a les persones que la denuncien i la posen en coneixement. Cal l’aplicació de la Llei 11/2014, tant pel que fa al règim sancionador i a totes les mesures preventives, de visibilitat i sensibilització, com, especialment, tot el que fa referència a la formació específica de professionals.

La realitat de les lesbianes és molt diversa i cal, també, la visibilització d’aquesta diversitat. Les lesbianes podem ser cis o trans, podem tenir diverses expressions del nostre gènere, podem tenir uns orígens o uns altres, podem tenir cultures de referència diferents, i realitats del nostre entorn molt diverses, però la visibilitat lèsbica ha de ser de totes!

Si bé és veritat que cada cop som més visibles, és gràcies al fet que som nosaltres mateixes les que ens apoderem, ens arrisquem i fem possible aquesta visibilitat, fent-nos referents les unes de les altres. Ens volem vives, lliures i orgulloses!

Visca la visibilitat lèsbica!

Manifest de Lescat pel Dia de la Visibilitat Lèsbica

En motiu del Dia de la Visibilitat Lèsbica, les de Lescat hem elaborat el manifest que teniu a continuació. Us animem a compartir-lo allà on considereu.

 

Avui, 26 d’abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica, celebrem la nostra visibilitat, la de les dones lesbianes! Avui és un dia per reivindicar la nostra visibilitat, la nostra sortida de l’armari, la nostra presència, la nostra lluita!

Tal dia com avui, recordem la nostra invisibilitat en tots els àmbits de la societat. Una invisibilitat provocada pel masclisme i per prejudicis que se sustenten en un sistema heteropatriarcal. La conseqüència es concreta en la discriminació, una discriminació que, en el nostre cas, és múltiple, com a dones i com a lesbianes.

Encara avui, ser visible no sempre és possible; per això és imprescindible recordar-ho. Recordar que de vegades som nosaltres les que no prenem la iniciativa de visibilitzar-nos, per pors o angoixes que hem après d’una societat en què, si la dona està relegada a un segon pla, la dona lesbiana encara ho està més. I sabem que el canvi també està en nosaltres, que si nosaltres ens visibilitzem facilitem la visibilització d’aquelles que són més joves, donem força a aquelles que són discriminades. Demanem més referents i a voltes oblidem que, per al nostre entorn, nosaltres ho som.

Gràcies a la lluita feminista i del col·lectiu LGTB hem avançat molt en aquest camí; malgrat això, encara queda molt per fer, per conquerir. No volem sentir-nos esgotades d’estar en una permanent sortida de l’armari, cada cop que coneixem algú o canviem d’entorn. No volem sentir com sembla que les nostres argumentacions perden significat de tant repetir-les. No volem haver de justificar-nos cada cop que se’ns pressuposa heterosexuals. No volem que la nostra vida sigui fer pedagogia als nostres metges i les nostres metgesses. Però ho seguim fent; de fet, segons les darreres dades de l’Observatori Contra l’Homofòbia, el nombre de denúncies per part de dones lesbianes a Catalunya ha augmentat respecte d’altres anys (28% el 2013).

I per tot això cal visibilitat en tots els àmbits de la nostra societat.

Durant el darrer any hem presenciat com els nostres drets com a dones i com a lesbianes es veien atacats per una societat heteropatriarcal que fomenta un únic model familiar. La nova proposta de llei de l’avortament suposa una retallada de drets de les dones, però, a més, durant el 2013 també s’han aprovat les noves directrius del Ministerio de Sanidad, Igualdad y Servicios Sociales en l’accés a les tècniques de reproducció assistida, que suposen una discriminació en l’accés a aquestes tècniques per part de parelles de dones i dones soles. En l’àmbit de la salut, a més, rebem una atenció heterosexista que dóna per fet que totes les dones som heterosexuals i que desconeix la realitat de les dones lesbianes, especialment pel que fa a la salut sexual.

Per tal de treballar contra aquests prejudicis, l’educació és essencial; cal educar des de la coeducació i incloure l’educació afectivosexual a les escoles. Per això és necessari que els i les responsables de l’educació, formal i informal, rebin formació específica sobre diversitat afectivosexual i de gènere.

Els mitjans de comunicació tenen una gran influència i responsabilitat en l’opinió pública i, per això, reivindiquem una visibilitat real, més enllà dels estereotips limitadors que ens dificulten ser lliures i construir la vida que volem. En aquest sentit, és important que els mitjans de comunicació tinguin la formació adequada i utilitzin els termes correctament per tal de trencar els estereotips.

Enguany, però, estem vivint un moment històric a Catalunya gràcies a la Llei contra la LGTB-fòbia, una llei que reconeix i garanteix els drets de les persones LGTB en tots els àmbits de la vida quotidiana i en totes les etapes vitals de la vida d’una persona. Aquesta llei suposa un avenç per a totes les persones LGTB, incloses les dones lesbianes, i és motiu d’alegria que s’estigui tramitant al Parlament de Catalunya en aquests moments. És veritat que encara queda molta feina per fer, però aquesta llei reconeix els nostres drets i ens fa visibles!

Lescat