Crònica del 8 de març de 2015

Aquest 8 de març, Dia de la Dona, LesBiCat hem participat un any més a la manifestació unitària de Barcelona i la seva organització a través de la Comissió Unitària 8 de Març.

8 març15dAquest és un espai compartit per moltes entitats i grups de dones de Catalunya i, enguany, aquesta diversitat s’ha fet palesa en el manifest, un manifest que ha volgut recollir les denúncies de totes les injustícies provocades pel sistema patriarcal.

Des de LesBiCat hem volgut incidir en la Llei contra la LGTBI-fòbia aprovada al Parlament de Catalunya el passat octubre de 2014, que ja està en vigor però que encara ara no s’ha començat a desenvolupar, ni tampoc s’han donat recursos per a la seva articulació. Per a nosaltres, dones lesbianes, bisexuals i pansexuals, i per a tot el col.lectiu LGTBI, és necessària que s’apliqui ja, perquè els nostres drets i les nostres vides hi estan en joc. No volem paper mullat. Aplicació de la Llei contra la LGTBI-fòbia, JA!

8 Març 2015 b

 

 

 

 

 

Aquí pots llegir el manifest d’aquest any.

 

Cinefòrum a Cerdanyola pel 28J

Aquest dissabte passat, amb una setmana d’antelació, vam celebrar el 28J a Cerdanyola. Ha estat un veritable honor, especialment perquè era la primera vegada que es feia en aquest municipi i, també, pel plaer d’organitzar-ho conjuntament amb la Maribel, una companya de lluita de Cerdanyola. Vam ser bastantes, majoritàriament dones, les que vam omplir el mític bar de la Taverna del Tio Tom. Estem contentes d’haver-nos trobat i d’haver creat un espai acollidor on poder veure i comentar la pel·lícula de Media hora más contigo. Durant el cinefòrum, van sorgir reflexions molt interessants, vam parlar de la potència i la llum que tenia la protagonista i de la necessitat que hi ha de tenir referents positius. També vam comentar altres pel·lícules, com Goldfish, on també trobem això. Media hora más contigo és una pel·lícula que, feta a l’any 85, continua sent un referent i, atrevida i valenta, té un final que dóna peu a molts altres finals. Segur que aquesta serà només la primera de moltes altres vegades!

IMAG1261

Manifest de Lescat pel Dia de la Visibilitat Lèsbica

En motiu del Dia de la Visibilitat Lèsbica, les de Lescat hem elaborat el manifest que teniu a continuació. Us animem a compartir-lo allà on considereu.

 

Avui, 26 d’abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica, celebrem la nostra visibilitat, la de les dones lesbianes! Avui és un dia per reivindicar la nostra visibilitat, la nostra sortida de l’armari, la nostra presència, la nostra lluita!

Tal dia com avui, recordem la nostra invisibilitat en tots els àmbits de la societat. Una invisibilitat provocada pel masclisme i per prejudicis que se sustenten en un sistema heteropatriarcal. La conseqüència es concreta en la discriminació, una discriminació que, en el nostre cas, és múltiple, com a dones i com a lesbianes.

Encara avui, ser visible no sempre és possible; per això és imprescindible recordar-ho. Recordar que de vegades som nosaltres les que no prenem la iniciativa de visibilitzar-nos, per pors o angoixes que hem après d’una societat en què, si la dona està relegada a un segon pla, la dona lesbiana encara ho està més. I sabem que el canvi també està en nosaltres, que si nosaltres ens visibilitzem facilitem la visibilització d’aquelles que són més joves, donem força a aquelles que són discriminades. Demanem més referents i a voltes oblidem que, per al nostre entorn, nosaltres ho som.

Gràcies a la lluita feminista i del col·lectiu LGTB hem avançat molt en aquest camí; malgrat això, encara queda molt per fer, per conquerir. No volem sentir-nos esgotades d’estar en una permanent sortida de l’armari, cada cop que coneixem algú o canviem d’entorn. No volem sentir com sembla que les nostres argumentacions perden significat de tant repetir-les. No volem haver de justificar-nos cada cop que se’ns pressuposa heterosexuals. No volem que la nostra vida sigui fer pedagogia als nostres metges i les nostres metgesses. Però ho seguim fent; de fet, segons les darreres dades de l’Observatori Contra l’Homofòbia, el nombre de denúncies per part de dones lesbianes a Catalunya ha augmentat respecte d’altres anys (28% el 2013).

I per tot això cal visibilitat en tots els àmbits de la nostra societat.

Durant el darrer any hem presenciat com els nostres drets com a dones i com a lesbianes es veien atacats per una societat heteropatriarcal que fomenta un únic model familiar. La nova proposta de llei de l’avortament suposa una retallada de drets de les dones, però, a més, durant el 2013 també s’han aprovat les noves directrius del Ministerio de Sanidad, Igualdad y Servicios Sociales en l’accés a les tècniques de reproducció assistida, que suposen una discriminació en l’accés a aquestes tècniques per part de parelles de dones i dones soles. En l’àmbit de la salut, a més, rebem una atenció heterosexista que dóna per fet que totes les dones som heterosexuals i que desconeix la realitat de les dones lesbianes, especialment pel que fa a la salut sexual.

Per tal de treballar contra aquests prejudicis, l’educació és essencial; cal educar des de la coeducació i incloure l’educació afectivosexual a les escoles. Per això és necessari que els i les responsables de l’educació, formal i informal, rebin formació específica sobre diversitat afectivosexual i de gènere.

Els mitjans de comunicació tenen una gran influència i responsabilitat en l’opinió pública i, per això, reivindiquem una visibilitat real, més enllà dels estereotips limitadors que ens dificulten ser lliures i construir la vida que volem. En aquest sentit, és important que els mitjans de comunicació tinguin la formació adequada i utilitzin els termes correctament per tal de trencar els estereotips.

Enguany, però, estem vivint un moment històric a Catalunya gràcies a la Llei contra la LGTB-fòbia, una llei que reconeix i garanteix els drets de les persones LGTB en tots els àmbits de la vida quotidiana i en totes les etapes vitals de la vida d’una persona. Aquesta llei suposa un avenç per a totes les persones LGTB, incloses les dones lesbianes, i és motiu d’alegria que s’estigui tramitant al Parlament de Catalunya en aquests moments. És veritat que encara queda molta feina per fer, però aquesta llei reconeix els nostres drets i ens fa visibles!

Lescat

Lesviajeras: Una historia muy selvática

Algunas veces las oportunidades llegan a ti sin que las busques o quizás tú misma las atraes sin saberlo… El caso es que aquel atardecer, en la cubierta del barco camino a la selva peruana, nos trajo algo más que belleza y mosquitos. Mónica, con su hija Mia y 5 naranjas en la mano, se sentó junto a nosotras en el suelo. Enseguida vimos que era de nuestro gremio y había que sonsacárselo como fuera. Fue fácil…

De hecho yo creo que ella también nos caló; comenzó a contarnos su historia mientras pelaba y succionaba la naranjas a la velocidad de carpanta. Viajaba hacia Iquitos con su hija pequeña y con el hombre con el que convivía desde hacía 15 años, padre de la hija mayor, a quien iban a visitar en el albergue gubernamental donde estaba internada. Mónica, según sus palabras, era una persona de mala vida, una basura, a la que le gustaba la noche, tomar, jugar y andar con mujeres. Por pasar droga la metieron presa un año en la cárcel de Iquitos y le quitaron la custodia de la hija mayor. De ahí, cuenta, salió reformada, aprendió de las monjitas que iban a visitar a las presas y les leían la Biblia. Le enseñaron que andar con mujeres era un pecado mortal.

—Nunca más voy a estar con una. Lo que pasa es que tengo mucha testosterona, más de lo normal en una mujer; me lo ha dicho la psicóloga de la cárcel.

Al ver nuestra cara de estupefacción ante sus palabras, nos miró y nos dijo:

—Se van a cansar, chicas, de estar juntas; se van a aburrir, entre mujeres no se pueden tener hijos. Yo he estado 10 años con una mujer a la que amaba pero la dejé.

—¿Y qué pasa si sólo te gustan las mujeres? Yo no quiero estar con un hombre solo para poder tener hijos —saltó Marina, algo alterada.

—No hace falta que te gusten los hombres, sólo necesitas tener sexo una vez y ya está. Yo sólo he tenido sexo con hombres dos veces para tener a mis dos hijas… Con este hombre que viene conmigo sólo convivo, cada uno en su habitación.

Mónica, nuestra protagonista

Mónica, nuestra protagonista

Durante la conversación tuvo episodios de querer llevarnos por el buen camino, intentando evangelizarnos, lo que nosotras rebatíamos con facilidad. Ella, sin embargo, seguía a la carga, y nuestro asombro iba en aumento: “Chicas, son unas pecadoras por estar entre mujeres, pero pueden librarse del fuego eterno teniendo un hijo”. Pero entonces nos decía: “A mí me gustan mucho las mujeres”. Era una de cal y otra de arena constantemente.

Con resentimiento, nos dijo que, si ambas somos profesionales, es decir, independientes económicamente, está todo bien, podemos ser felices, no como ella, que se gana la vida vendiendo cerdos, pollos y cocos. Hablaba en todo momento como en reflexión, pensando en voz alta y en algunos momentos nos costaba seguir la conversación, que cada vez nos parecía más interesante.

La relación que mantuvo con otra mujer durante 10 años no fue fácil, como cabe esperar. Nos contó que huyeron 5 años y que cuando regresaron estuvieron con la madre de ella pero ésta no entendía ni aprobaba la elección de su hija; tampoco el resto de la família, que la insultaba, amenazaba y denunciaba constantemente. La madre insistía a su hija en que dejara a Mónica y formara una familia con un hombre hasta que, finalmente, nuestra protagonista oyó una conversación entre madre e hija que hizo que la dejara.

—Hija, eres una mujer profesional, te he dado una educación y una buena vida como para que ahora tu mantengas a esta vaga sin oficio ni beneficio.

Al oír estas palabras, Mónica se acercó a la mujer que amaba con locura, la abrazó y le pidió que hiciera caso a su madre. Ella se alejaría de su camino para facilitarle las cosas. Y así lo hizo. Volvió a la noche, a las drogas, al alcohol, al sexo de una noche para tratar de olvidarla. Tiempo después supo que ella se había casado con un gringo, vivía en una gran casa en Estados Unidos y tenía tres hijos preciosos; pero no la había olvidado, no era feliz, no amaba a ese hombre y solamente pensaba en volver a ver a Mónica. Cuando se enteró de que habían metido en la cárcel a la mujer de su vida y le habían quitado a la niña, se dijo que iba a volver para ayudarla…

Atardeceres naranjas y naranjas con atardeceres

Atardeceres naranjas y naranjas con atardeceres

Ésta es la historia que nos contó Mónica, quien, a pesar de vivir en la más grande de las contradicciones y en conflicto interior por amar a todas las mujeres y a una en particular, y sabedora que Dios la castigará por ello, de repente se levanta y grita a los cuatro vientos:

—Me gustan las mujeres, los hombres y las naranjas, ¡qué pasa!

Nos reímos las tres y nos quitamos de encima la tensión de la historia.

Más tarde, tratamos de convencerla de que, si hay un Dios, éste querrá su felicidad ante todo y que quizás sólo para la Iglesia y los curas sea pecado estar con alguien de tu mismo sexo, que no se deje comer la cabeza por las evangelizadoras profesionales que la visitaban en la cárcel… Y que, por favor, hiciese lo que su corazon dictara, no lo que dicten las leyes que alguien sin alma ha establecido. Esas palabras, un sincero abrazo y un par de lágrimas fueron nuestra despedida tras cuatro días surcando el río Ucayali y el Amazonas para llegar al medio de la selva, Iquitos, la cual nos esperaba con más sorpresas.

Manifestació del 8 de març

Aquest dissabte ja torna a ser 8 de març i Lescat, com és habitual, també se suma a la manifestació pels drets de les dones en motiu del Dia Internacional de les Dones. Ens veiem a les 18.30 a plaça Universitat (Barcelona). Aquí en podeu llegir el manifest. Després de la manifestació hi haurà, com cada any, una festa feminista a Ca la Dona (c. Ripoll, 25).

 

8demarçOK24-02web

VI Jornades de Visibilitat Lèsbica de Lescat

cartel jornadas.aiUn any més, volem convidar-vos a les VI Jornades de Visibilitat Lèsbica de Lescat, que se celebraran els propers 13 i 14 de desembre del 2013 a la Sala de la Francesca Bonnemaison.

El divendres 13 de desembre començarem amb una presentació de LesCat i continuarem amb una taula rodona sobre salut sexual i reproductiva de les dones lesbianes i bisexuals (de 17 h a 21 h).

El dissabte 14 es dedicarà al foment del treball en xarxa de les entitats i grups de dones lesbianes i bisexuals a través de diverses dinàmiques per trobar fórmules de treball en xarxa i potenciar la nostra feina (de 10 h a 14 h).

En tots dos casos, les activitats són obertes a tothom; tant si formeu part d’alguna entitat o grup com si no, volem la vostra participació! Cal inscriure’s a lescat@lescat.org (el termini és fins al mateix divendres 13 a les 15.00 h).

A més, dissabte 14 hi haurà una petita activitat de tarda per conèixer-nos millor i clourem les Jornades amb una festa a la nit al Col·lectiu Gai de Barcelona, a partir de les 21 h. La festa començarà amb un sopar fet per Lescat. Tant les begudes com el menjar seran a preus populars. Trobareu tota la informació al cartell adjunt. Estigueu alerta, que properament detallarem la informació.

Us agraïm un any més la vostra participació i us esperem a les Jornades amb moltíssima il·lusió!