El 23 de setembre celebrem el dia de la bisexualitat, i des de LesBiCat el fem extensiu a la resta d’identitats plurisexuals. Les identitats plurisexuals són aquelles identitats que es caracteritzen per la capacitat de sentir atracció sexual i/o afectiva cap a persones de més d’un gènere, no necessàriament a la vegada, ni de la mateixa manera, ni en la mateixa intensitat. Habitualment, les úniques orientacions que es tenen presents són l’heterosexualitat, que és la que s’accepta socialment, i l’homosexualitat, que és coneguda però estigmatitzada.
Les dones que tenim relacions afectives i/o sexuals amb dones, siguem lesbianes, bisexuals o d’altres identitats plurisexuals, compartim discriminacions que deriven del sistema heteropatriarcal i heterosexista. Les persones bisexuals, sigui quina sigui la nostra identitat o expressió de gènere, rebem a més discriminació pel fet de sentir atracció per més d’un gènere. Les dones bisexuals o d’altres identitats plurisexuals comparteixen les discriminacions anteriors i, a més, en tenen de pròpies.
Ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol hi ha estudis específics sobre com la bifòbia afecta les persones plurisexuals en general, ni les dones en particular. Sí que hi ha investigació en altres països sobre dones bisexuals i aquesta indica que la bifòbia provoca que no puguem viure més obertament la nostra opció sexoafectiva. Això produeix que manifestem més vulnerabilitat, especialment pel que fa a la salut, tant física com mental. També indica que disposem de menys recursos econòmics que les dones lesbianes i que les heterosexuals. I, a més, la investigació fa palès que les dones bisexuals visibilitzades patim més agressions sexuals.
Les dones que tenim sexe amb altres dones, tant si som bisexuals o d’altres identitats plurisexuals com si som lesbianes, som invisibilitzades cada vegada que anem a centres d’atenció mèdica general i ginecològica. En primer lloc, s’assumeix que som heterosexuals, i es nega, per tant, la nostra opció i es dificulta el diagnòstic i les possibles proves que necessitem, així com s’ignora la nostra pròpia identitat i la nostra realitat. A més, en cas que indiquem que tenim relacions amb altres dones, s’assumeix que som lesbianes i, per tant, s’invisibilitza encara més la identitat i la realitat de cada dona bisexual o d’una altra identitat plurisexual, de manera que s’impossibilita una atenció adequada i és més difícil qualsevol diagnòstic.
Per tot això exigim:
– Investigació que inclogui i estudiï de forma específica la situació i les necessitats de les dones lesbianes, bisexuals i d’altres identitats plurisexuals amb el suport de les entitats que treballem aquestes qüestions.
– Que es garanteixi el dret a l’accés a les tècniques de reproducció assistida en el sistema de salut pública per a dones lesbianes, bisexuals i d’altres identitats plurisexuals.
– Aplicació íntegra i efectiva de la Llei contra la LGTBI-fòbia, amb una dotació de recursos adequada, disposant de l’expertesa i la vigilància de les entitats i col·lectius, així com el desplegament del seu règim sancionador.
– Formació adequada a professionals de qualsevol àmbit (educació, sanitat, serveis socials, serveis d’atenció a les persones, mitjans de comunicació, sistema judificial, cossos de seguretat, etc.) en matèria de diversitat sexual i de gènere, tal com es preveu a la Llei contra la LGTBI-fòbia.
Dones lesbianes, bisexuals i pansexuals a Catalunya 