Jornades Som sexualitats dissidents, a Sitges

Aquest dissabte 24 hem participat en les jornades “Som sexualitats dissidents”, a Sitges. Les jornades estaven organitzades per Arran, i Brot Bord ens va convidar a fer algunes dinàmiques sobre (in)visibilitat lèsbica i bisexual. La tarda la va iniciar una contacontes, que ens va explicar com les noies no necessiten prínceps blaus per ser felices, i després van començar la xerrada i les dinàmiques. Des de Brot Bord van explicar els sistemes teòrics que analitzen la relació sexe-gènere-orientació, i vam parlar entre totes, de forma distesa, de diversos aspectes sobre la intersexualitat, les identitats trans i la pansexualitat, entre d’altres.

Després vam començar amb les dinàmiques. La primera que vam plantejar girava al voltant de la invisibilitat que moltes vegades es dóna al sistema sanitari vers les dones lesbianes i bisexuals; vam prendre entre totes una mica més de consciència del que suposa que et facin “no existir” i com això pot fer sentir a una persona. La segona dinàmica presentava una situació hipotètica de discriminació de gènere i orientació sexual que es pot donar en l’àmbit educatiu, concretament en espais educatius superiors no obligatoris. Arran de la reflexió que va sorgir a la segona dinàmica sobre que calen eines per afrontar les discriminacions, vam parlar del projecte de Llei contra la LGTB-fòbia i la seva importància.I, per acabar amb la xerrada, abans que comencés un concert fantàstic, des de Brot Bord ens van parlar de l’evolució del moviment LGTBI i el panorama actual i els models d’alliberament que es busquen des de la Comissió Unitària 28J i el PRIDE.

Vam ser unes 20 persones, amb moltes ganes de participar; es va crear un ambient molt maco d’intercanvi i ganes de compartir. Si ens ho vam passar d’allò més bé preparant les dinàmiques, millor encara ens ho vam pasar compartint-les amb les persones que hi van assistir! Esperem poder repetir-les ben aviat!

Concentració a favor de la llei contra la LGTB-fòbia

El divendres 16 de maig, en motiu del Dia Internacional contra l’Homofòbia (el 17 de maig), hi ha convocada a les 19 hores una concentració a favor de la llei contra la LGTB-fòbia al Triangle Rosa del parc de la Ciutadella. La concentració la convoca la Comissió Unitària 28 de Juny i a continuació en podeu llegir el manifest.

MANIFEST 17 DE MAIG DE 2014
Comissió Unitària 28 de Juny
Avui, 17 de maig, es commemora el Dia Mundial contra la LGTBfòbia; avui fa exactament 24 anys que l’Organització Mundial de la Salut va treure l’homosexualitat de la llista de malalties. Avui, però, la disfòria de gènere continua essent considerada una malaltia i avui tenim més clar que mai que la lluita contra la LGTBfòbia ha de ser una lluita de cada dia. És per això que ens concentrem avui aquí: exigim una llei que garanteixi els nostres drets i les nostres llibertats.

Ha estat un any ple d’agressions al nostre col·lectiu. El grup homòfob Pilla-pilla va intentar actuar amb impunitat, exhibint a les xarxes la seva homofòbia i intentant confondre l’opinió pública disfressant l’homofòbia de suposades bones intencions. No ho vam permetre. Avui, exigim justícia en el judici que es durà a terme. Cap agressió sense resposta. El cas de l’acomiadament homòfob d’un treballador de Zurich Assegurances és intolerable. Denunciarem sempre totes les empreses homòfobes. Prou mobing LGTBfòbic. A més, no permetrem declaracions serofòbiques i homòfobes vinguin d’on vinguin, i molt menys d’algú que fa negoci amb les nostres sexualitats. Prou hipocresia. Lluitarem també perquè la revelació de l’estat serològic de qualsevol persona sigui castigada com el que és: una violació de drets fonamentals. No permetrem l’estigmatització serofòbica de ningú amb la ignorància i la mala intenció d’aquells que només poden recórrer a l’estupidesa per defensar-se. Ja n’hi ha prou. Fiscalitzarem totes les decisions polítiques, no valen mitges tintes. Els partits polítics han d’estar al servei de la ciutadania i això inclou també persones LGBTI. La negativa de l’ajuntament de Ripollet a penjar la bandera de l’arc de Sant Martí és un acte de prepotència política que tindrem molt en compte. Els nostres símbols, ara i sempre, són molt importants i exigirem el compromís polític de tots els partits envers els nostres drets i les nostres llibertats. Les recents pintades homòfobes al parc de la Devesa de Girona així com l’assetjament policial en zones en què les persones exercim el dret al propi cos són intolerables i són una demostració més que la LGTBfòbia, si no se la combat, avança.

Tots aquests fets són només la mostra més palpable de les agressions constants que rep el nostre col·lectiu. I que quedi clar: són agressions específiques, són discriminacions contra nosaltres, és LGTBfòbia. I això vol dir que cal una llei específica, una llei nostra, una llei pels nostres drets i les nostres llibertats. Qualsevol altra proposta serà una exemple més d’una LGTBfòbia sistemàtica, estructural, que rebutjarem fermament.

Aquesta nova llei ha de garantir la gratuïtat de les operacions de reassignament sexual, ha d’assegurar també l’accés gratuït de totes les dones a tenir fills, ha d’articular una lluita decidida contra el bullying homòfob, ha de vetllar pel tractament adequat de les realitats LGBTI als mitjans de comunicació, ha de garantir l’ús de l’espai públic com a lloc de relació i dignificar la memòria històrica de les persones LGBTI que van patir repressió i homenatjar-les (tal com fem avui, de peu al voltant d’aquest triangle), ha de vetllar pels drets de tots els tipus de família, ha d’assegurar els recursos necessaris per lluitar contra el VIH, ha de dotar totes les administracions de protocols d’actuació en cas d’agressió, ha de formar professionals de l’educació i la docència en la diversitat sexual i de gènere i fer que s’elaborin i s’apliquin currículums lliures de masclisme, de sexisme i d’heteronormativitat, ha d’evitar processos patologitzadors contra persones trans i intersex, ha de perseguir i castigar agressions homòfobes i transfòbiques, ha de lluitar decididament contra la lesbofòbia, ha de vetllar per evitar la transfòbia i l’homofòbia en l’esport, ha d’assegurar el dret al propi cos, ha d’assegurar la solidaritat i el refugi polític per causa d’opció sexual o d’identitat de gènere, ha de garantir l’atenció necessària a persones LGBTI migrades, ha de servir per lluitar contra la precarietat de persones LGBTI en aquest context de crisi.

Aquesta llei ha de garantir els nostres drets amb independència de si volem o no casar-nos. Aquesta llei ha de ser un esglaó més en la nostra lluita que serveixi per assegurar tot el que hem aconseguit fins ara.

Tenim pressa: són els nostres drets i són les nostres llibertats. I no s’hi juga. No hem de demanar permís a ningú per ser LGBTI. Aquest és el nostre lloc, aquest és el nostre temps i aquestes són les nostres llibertats. No les hem de pidolar a ningú ni ens les pot negar una aritmètica parlamentària determinada.

Volem els nostres drets i les nostres llibertats!
Volem una llei contra la LGTBfòbia!

 

Manifest de Lescat pel Dia de la Visibilitat Lèsbica

En motiu del Dia de la Visibilitat Lèsbica, les de Lescat hem elaborat el manifest que teniu a continuació. Us animem a compartir-lo allà on considereu.

 

Avui, 26 d’abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica, celebrem la nostra visibilitat, la de les dones lesbianes! Avui és un dia per reivindicar la nostra visibilitat, la nostra sortida de l’armari, la nostra presència, la nostra lluita!

Tal dia com avui, recordem la nostra invisibilitat en tots els àmbits de la societat. Una invisibilitat provocada pel masclisme i per prejudicis que se sustenten en un sistema heteropatriarcal. La conseqüència es concreta en la discriminació, una discriminació que, en el nostre cas, és múltiple, com a dones i com a lesbianes.

Encara avui, ser visible no sempre és possible; per això és imprescindible recordar-ho. Recordar que de vegades som nosaltres les que no prenem la iniciativa de visibilitzar-nos, per pors o angoixes que hem après d’una societat en què, si la dona està relegada a un segon pla, la dona lesbiana encara ho està més. I sabem que el canvi també està en nosaltres, que si nosaltres ens visibilitzem facilitem la visibilització d’aquelles que són més joves, donem força a aquelles que són discriminades. Demanem més referents i a voltes oblidem que, per al nostre entorn, nosaltres ho som.

Gràcies a la lluita feminista i del col·lectiu LGTB hem avançat molt en aquest camí; malgrat això, encara queda molt per fer, per conquerir. No volem sentir-nos esgotades d’estar en una permanent sortida de l’armari, cada cop que coneixem algú o canviem d’entorn. No volem sentir com sembla que les nostres argumentacions perden significat de tant repetir-les. No volem haver de justificar-nos cada cop que se’ns pressuposa heterosexuals. No volem que la nostra vida sigui fer pedagogia als nostres metges i les nostres metgesses. Però ho seguim fent; de fet, segons les darreres dades de l’Observatori Contra l’Homofòbia, el nombre de denúncies per part de dones lesbianes a Catalunya ha augmentat respecte d’altres anys (28% el 2013).

I per tot això cal visibilitat en tots els àmbits de la nostra societat.

Durant el darrer any hem presenciat com els nostres drets com a dones i com a lesbianes es veien atacats per una societat heteropatriarcal que fomenta un únic model familiar. La nova proposta de llei de l’avortament suposa una retallada de drets de les dones, però, a més, durant el 2013 també s’han aprovat les noves directrius del Ministerio de Sanidad, Igualdad y Servicios Sociales en l’accés a les tècniques de reproducció assistida, que suposen una discriminació en l’accés a aquestes tècniques per part de parelles de dones i dones soles. En l’àmbit de la salut, a més, rebem una atenció heterosexista que dóna per fet que totes les dones som heterosexuals i que desconeix la realitat de les dones lesbianes, especialment pel que fa a la salut sexual.

Per tal de treballar contra aquests prejudicis, l’educació és essencial; cal educar des de la coeducació i incloure l’educació afectivosexual a les escoles. Per això és necessari que els i les responsables de l’educació, formal i informal, rebin formació específica sobre diversitat afectivosexual i de gènere.

Els mitjans de comunicació tenen una gran influència i responsabilitat en l’opinió pública i, per això, reivindiquem una visibilitat real, més enllà dels estereotips limitadors que ens dificulten ser lliures i construir la vida que volem. En aquest sentit, és important que els mitjans de comunicació tinguin la formació adequada i utilitzin els termes correctament per tal de trencar els estereotips.

Enguany, però, estem vivint un moment històric a Catalunya gràcies a la Llei contra la LGTB-fòbia, una llei que reconeix i garanteix els drets de les persones LGTB en tots els àmbits de la vida quotidiana i en totes les etapes vitals de la vida d’una persona. Aquesta llei suposa un avenç per a totes les persones LGTB, incloses les dones lesbianes, i és motiu d’alegria que s’estigui tramitant al Parlament de Catalunya en aquests moments. És veritat que encara queda molta feina per fer, però aquesta llei reconeix els nostres drets i ens fa visibles!

Lescat