Avui, 26 d’abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica, és un dia per reivindicar la visibilitat de les lesbianes, la nostra sortida de l’armari, la nostra presència, la nostra lluita!
Tal dia com avui, recordem la nostra invisibilitat en tots els àmbits de la societat. Una invisibilitat provocada pel masclisme i per prejudicis que se sustenten en un sistema heteropatriarcal. La conseqüència es concreta en la discriminació, una discriminació que, en el nostre cas, és múltiple: com a dones, com a lesbianes i com a tants altres factors que hi interaccionen.
Encara avui, ser visible no sempre és possible; per això és imprescindible recordar-ho. Per pors o angoixes provocades per una societat en què, si la dona està oprimida, la dona lesbiana ho està doblement, de vegades som nosaltres les que no prenem la iniciativa de visibilitzar-nos. I sabem que el canvi també està en nosaltres, que si nosaltres ens visibilitzem facilitem la visibilització d’aquelles que són més joves, donem força a aquelles que són discriminades. Demanem més referents i a vegades oblidem que, per al nostre entorn, nosaltres ho som.
Gràcies a la lluita feminista i del col·lectiu LGBTI+ hem avançat molt en aquest camí; malgrat això, encara queda molt per fer, per conquerir. De fet, recentment tenim dos exemples molt presents. El passat 25 de març una parella de dones va patir una possible situació de discriminació en una cafeteria de Barcelona, fruit de la qual s’ha denunciat l’establiment; moltes vam voler visibilitzar aquest fet a través d’una besada a la cafeteria. Per altra banda, la denegació d’asil a Christelle Nangnou, activista lesbiana camerunesa, posa de relleu la discriminació institucional que només es paralitza davant la forta pressió social i d’associacions LGBT de l’Estat. Denunciem la situació de vulnerabilitat en la qual es troba actualment, en espera de la decisió definitiva del govern central, un procés que es reprodueix sistemàticament en molts altres casos.
No volem sentir-nos esgotades d’estar en una permanent sortida de l’armari, cada cop que coneixem algú o canviem d’entorn. No volem sentir com sembla que les nostres argumentacions perden significat de tant repetir-les. No volem haver de justificar-nos cada cop que se’ns pressuposa heterosexuals. No volem que la nostra vida sigui fer pedagogia a tots i totes les professionals de serveis d’atenció a les persones. Però ho seguirem fent mentre calgui, perquè cal visibilitat en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana.
Durant els últims anys hem presenciat com els nostres drets com a dones i com a lesbianes es veien atacats per una societat heteropatriarcal que fomenta un únic model familiar, ens invisibilitza, ens exclou i ens relega a l’àmbit privat. Som autònomes i exigim que es garanteixi el dret a decidir sobre els nostres propis cossos i les nostres pròpies vides.
En l’àmbit de la salut, a més, rebem una atenció heterosexista que dóna per fet que totes les dones som heterosexuals i que desconeix la realitat de les dones lesbianes, especialment pel que fa a la salut sexual. A més a més, se’ns limita l’accés a les tècniques de reproducció assistida dins el sistema sanitari públic i sempre se’ns imposen traves administratives que ens limiten l’accés, amb un objectiu dissuasiu. És per això que s’ha iniciat una Campanya Feminista pel Dret a la Reproducció Assistida des de diverses entitats i col·lectius feministes i LGBTI que denuncia aquesta discriminació.
Per tal de treballar contra aquests prejudicis, cal educar des de la coeducació i incloure la vessant afectivosexual a les escoles. Per això és necessari que els i les responsables de l’educació, formal i informal, rebin formació específica sobre diversitat sexoafectiva i de gènere.
Els mitjans de comunicació tenen una gran influència i responsabilitat en l’opinió pública i, per això, reivindiquem una visibilitat real, més enllà dels estereotips limitadors que ens dificulten ser lliures i construir la vida que volem. En aquest sentit, és important que els mitjans de comunicació tinguin la formació adequada i utilitzin els termes correctament per tal de trencar amb els estereotips.
És per tot plegat que exigim el desplegament immediat de la llei contra la LGBTI-fòbia aprovada el passat octubre de 2014 per tal de garantir els nostres drets, amb la dedicació dels recursos necessaris, així com l’aprovació del règim sancionador que preveu. Només així la llei obrirà la porta a canviar aquesta realitat.
Dones lesbianes, bisexuals i pansexuals a Catalunya 