Manifest per al Dia de la Bisexualitat i d’altres identitats plurisexuals

Amb motiu del Dia de la Bisexualitat i d’altres identitats plurisexuals, LesBiCat hem fet aquest manifest:

El 23 de setembre celebrem i vindiquem el dia de la visibilitat bisexual, així com la resta d’identitats plurisexuals. Entenem que podem trobar tantes maneres de descriure les identitats plurisexuals com persones ens hi identifiquem. Al mateix temps, ens sentim especialment representades per les paraules de Robin Ochs, activista bisexual, respecte a la nostra sexoafectivitat: és la capacitat de sentir atracció sexual o afectiva cap a persones de més d’un gènere, no necessàriament a la vegada, ni de la mateixa manera, ni en la mateixa intensitat.

Més enllà dels prejudicis que som persones confoses, indecises o que travessem una fase, entenem que la sexoafectivitat no ha de ser fixa i inamovible; no sentim la necessitat d’un final establert i reivindiquem la sexoafectivitat com un aspecte global de les persones que conforma un procés complex i multidimensional, no lineal.

Des de LesBiCat treballem per acabar amb el patriarcat i la cisheteronormativitat, de la mateixa manera que volem visibilitzar per eradicar les opressions específiques de la bisexualitat, com el monosexisme (que creu que només ens podem identificar amb una identitat i que només podem sentir atracció per un gènere).

Així doncs, ens sembla clau superar la situació de vulnerabilitat de les dones bisexuals i d’altres identitats plurisexuals i seguir lluitant per construir un món on valorem i puguem gaudir de la diversitat.

Per tot això exigim:

– Que hi hagi recerca que inclogui i estudiï de manera específica la situació i les necessitats de les dones lesbianes, bisexuals i d’altres identitats plurisexuals amb el suport de les entitats que treballem aquestes qüestions.

– L’aplicació íntegra i efectiva de la Llei contra la LGBTI-fòbia, amb una dotació de recursos adequada, disposant de l’expertesa i la vigilància de les entitats i col·lectius, així com el desplegament del seu règim sancionador.

– La formació adequada a professionals de qualsevol àmbit (educació, sanitat, serveis socials, serveis d’atenció a les persones, mitjans de comunicació, sistema judicial, cossos de seguretat, etc.) en matèria de diversitat sexual i de gènere, tal com es preveu a la Llei contra la LGBTI-fòbia.

Anuncis

Manifest Dia de la Visibilitat Lèsbica 2016

Amb motiu del Dia de la Visibilitat Lèsbica, 26 d’abril, LesBiCat hem fet aquest manifest:

Ser dona lesbiana i visible és, encara avui, difícil, i encara més si s’hi afegeixen altres eixos de desigualtat que hi interaccionen, com és la identitat i l’expressió de gènere, l’origen, l’ètnia o la diversitat funcional.

Tot sovint podem pensar que som les úniques, sobretot si som fora de les grans ciutats. La visibilitat, però, és una eina per fer-nos veure i fer saber que no estem soles. Ser visibles ens apodera i ens fa lliures.

La manca de referents que tenim ha fet que moltes de nosaltres hàgim hagut d’esdevenir referents en els nostres entorns: a la nostra família, amb els amics i les amigues, a la feina, a l’escola, a la Universitat, a l’institut, a la comunitat de veïns/es i en tots els espais que conformen les nostres vides.

Nosaltres mateixes ens hem apoderat i ens hem fet visibles sempre que els entorns han estat favorables, però moltes de nosaltres no disposem d’aquests entorns i, per tant, és necessari que la visibilitat ens ajudi a totes.

La invisibilitat ens fa més vulnerables perquè es nega la nostra existència i, per tant, la nostra realitat, les nostres necessitats i els nostres drets. És una invisibilitat social que nega la nostra realitat.

Encara avui patim una invisibilitat que parteix de la presumpció d’heterosexualitat i dels prejudicis i la lesbofòbia. Encara avui existeixen prejudicis i fòbies que ens dificulten la vida i ens fan vulnerables a patir situacions discriminatòries i, fins i tot, agressions.

Tot això provoca les conseqüències següents:

En l’àmbit de l’educació: No hi ha una educació en diversitats, i les nenes i noies no s’atreveixen a expressar que són lesbianes per por al bullying o per por de topar-se amb la incomprensió.

En l’àmbit de la salut: Els/les professionals no estan formats ni coneixen les nostres necessitats, la qual cosa deriva en errors en el diagnòstic, en tractaments no adequats o en protocols discriminatoris (com és el cas de l’accés a la reproducció assistida en la xarxa sanitària pública).

En l’àmbit laboral: La por de perdre la feina o del rebuig per part de companys/es provoca que no puguem viure la nostra realitat de manera lliure, cosa que sí que es produeix en el cas de les persones amb relacions heterosexuals. A més, la invisibilitat en l’àmbit laboral ens pot fer més vulnerables a l’assetjament i ens pot coartar els drets.

Segons les dades de l’informe “L’estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya 2015”, l’11% de les incidències registrades per LGTBI-fòbia han estat de dones lesbianes i bisexuals, entre les quals hi ha agressions verbals i físiques, discriminació en l’àmbit laboral, en l’àmbit familiar, a les xarxes socials, religiosa i de vulneració dels drets sexuals i reproductius.

La nostra visibilitat ha de servir per eradicar la lesbofòbia i la LGTBI-fòbia, per denunciar la discriminació i per apoderar-nos. Per això necessitem poder ser visibles, per poder defensar la nostra realitat i els nostres drets.

Ja n’hi ha prou, calen polítiques que facin visible la nostra realitat i que treballin per eradicar la LGTBI-fòbia. Fa 18 mesos que es va aprovar la Llei contra la LGTBI-fòbia i fa 18 mesos que demanem l’accés a les tècniques de reproducció assistida a la xarxa sanitària pública. És necessària la implementació de la Llei 11/2014, tant del règim d’infraccions i sancions com de totes les mesures que preveuen tots els àmbits. No podem tenir una llei sense implementar, no podem tenir una llei però no els nostres drets.

Està en joc la nostra visibilitat, estan en joc les nostres vides!

Manifest del Dia Internacional de la Bisexualitat

El 23 de setembre celebrem el dia de la bisexualitat, i des de LesBiCat el fem extensiu a la resta d’identitats plurisexuals. Les identitats plurisexuals són aquelles identitats que es caracteritzen per la capacitat de sentir atracció sexual i/o afectiva cap a persones de més d’un gènere, no necessàriament a la vegada, ni de la mateixa manera, ni en la mateixa intensitat. Habitualment, les úniques orientacions que es tenen presents són l’heterosexualitat, que és la que s’accepta socialment, i l’homosexualitat, que és coneguda però estigmatitzada.

Les dones que tenim relacions afectives i/o sexuals amb dones, siguem lesbianes, bisexuals o d’altres identitats plurisexuals, compartim discriminacions que deriven del sistema heteropatriarcal i heterosexista. Les persones bisexuals, sigui quina sigui la nostra identitat o expressió de gènere, rebem a més discriminació pel fet de sentir atracció per més d’un gènere. Les dones bisexuals o d’altres identitats plurisexuals comparteixen les discriminacions anteriors i, a més, en tenen de pròpies.

Ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol hi ha estudis específics sobre com la bifòbia afecta les persones plurisexuals en general, ni les dones en particular. Sí que hi ha investigació en altres països sobre dones bisexuals i aquesta indica que la bifòbia provoca que no puguem viure més obertament la nostra opció sexoafectiva. Això produeix que manifestem més vulnerabilitat, especialment pel que fa a la salut, tant física com mental. També indica que disposem de menys recursos econòmics que les dones lesbianes i que les heterosexuals. I, a més, la investigació fa palès que les dones bisexuals visibilitzades patim més agressions sexuals.

Les dones que tenim sexe amb altres dones, tant si som bisexuals o d’altres identitats plurisexuals com si som lesbianes, som invisibilitzades cada vegada que anem a centres d’atenció mèdica general i ginecològica. En primer lloc, s’assumeix que som heterosexuals, i es nega, per tant, la nostra opció i es dificulta el diagnòstic i les possibles proves que necessitem, així com s’ignora la nostra pròpia identitat i la nostra realitat. A més, en cas que indiquem que tenim relacions amb altres dones, s’assumeix que som lesbianes i, per tant, s’invisibilitza encara més la identitat i la realitat de cada dona bisexual o d’una altra identitat plurisexual, de manera que s’impossibilita una atenció adequada i és més difícil qualsevol diagnòstic.

Per tot això exigim:

– Investigació que inclogui i estudiï de forma específica la situació i les necessitats de les dones lesbianes, bisexuals i d’altres identitats plurisexuals amb el suport de les entitats que treballem aquestes qüestions.

– Que es garanteixi el dret a l’accés a les tècniques de reproducció assistida en el sistema de salut pública per a dones lesbianes, bisexuals i d’altres identitats plurisexuals.

– Aplicació íntegra i efectiva de la Llei contra la LGTBI-fòbia, amb una dotació de recursos adequada, disposant de l’expertesa i la vigilància de les entitats i col·lectius, així com el desplegament del seu règim sancionador.

– Formació adequada a professionals de qualsevol àmbit (educació, sanitat, serveis socials, serveis d’atenció a les persones, mitjans de comunicació, sistema judificial, cossos de seguretat, etc.) en matèria de diversitat sexual i de gènere, tal com es preveu a la Llei contra la LGTBI-fòbia.

Manifestació del 8 de març

Com sabeu, aquest diumenge és 8 de març i LesBiCat, com cada any, se suma a la manifestació pels drets de les dones en motiu del Dia Internacional de les Dones. Ja ho tenim tot a punt. Recordeu, a les 12 hores a la plaça Universitat (Barcelona). Totes al carrer! Aquí podeu llegir el manifest d’aquest any. Ah, i avui a la nit, festa de dones al Tradicionàrius (travessia de Sant Antoni, 6-8).

8 març_2015

Concentració a favor de la llei contra la LGTB-fòbia

El divendres 16 de maig, en motiu del Dia Internacional contra l’Homofòbia (el 17 de maig), hi ha convocada a les 19 hores una concentració a favor de la llei contra la LGTB-fòbia al Triangle Rosa del parc de la Ciutadella. La concentració la convoca la Comissió Unitària 28 de Juny i a continuació en podeu llegir el manifest.


MANIFEST 17 DE MAIG DE 2014
Comissió Unitària 28 de Juny
Concentració a favor de la llei contra la LGTB-fòbiaAvui, 17 de maig, es commemora el Dia Mundial contra la LGTBfòbia; avui fa exactament 24 anys que l’Organització Mundial de la Salut va treure l’homosexualitat de la llista 
de malalties. Avui, però, la disfòria de gènere continua essent considerada una malaltia i avui tenim més clar que mai que la lluita contra la LGTBfòbia ha de ser una lluita de cada dia. És per això que ens concentrem avui aquí: exigim una llei que garanteixi els nostres drets i les nostres llibertats.

Ha estat un any ple d’agressions al nostre col·lectiu. El grup homòfob Pilla-pilla va intentar actuar amb impunitat, exhibint a les xarxes la seva homofòbia i intentant confondre l’opinió pública disfressant l’homofòbia de suposades bones intencions. No ho vam permetre. Avui, exigim justícia en el judici que es durà a terme. Cap agressió sense resposta. El cas de l’acomiadament homòfob d’un treballador de Zurich Assegurances és intolerable. Denunciarem sempre totes les empreses homòfobes. Prou mobing LGTBfòbic. A més, no permetrem declaracions serofòbiques i homòfobes vinguin d’on vinguin, i molt menys d’algú que fa negoci amb les nostres sexualitats. Prou hipocresia. Lluitarem també perquè la revelació de l’estat serològic de qualsevol persona sigui castigada com el que és: una violació de drets fonamentals. No permetrem l’estigmatització serofòbica de ningú amb la ignorància i la mala intenció d’aquells que només poden recórrer a l’estupidesa per defensar-se. Ja n’hi ha prou. Fiscalitzarem totes les decisions polítiques, no valen mitges tintes. Els partits polítics han d’estar al servei de la ciutadania i això inclou també persones LGBTI. La negativa de l’ajuntament de Ripollet a penjar la bandera de l’arc de Sant Martí és un acte de prepotència política que tindrem molt en compte. Els nostres símbols, ara i sempre, són molt importants i exigirem el compromís polític de tots els partits envers els nostres drets i les nostres llibertats. Les recents pintades homòfobes al parc de la Devesa de Girona així com l’assetjament policial en zones en què les persones exercim el dret al propi cos són intolerables i són una demostració més que la LGTBfòbia, si no se la combat, avança.

Tots aquests fets són només la mostra més palpable de les agressions constants que rep el nostre col·lectiu. I que quedi clar: són agressions específiques, són discriminacions contra nosaltres, és LGTBfòbia. I això vol dir que cal una llei específica, una llei nostra, una llei pels nostres drets i les nostres llibertats. Qualsevol altra proposta serà una exemple més d’una LGTBfòbia sistemàtica, estructural, que rebutjarem fermament.

Aquesta nova llei ha de garantir la gratuïtat de les operacions de reassignament sexual, ha d’assegurar també l’accés gratuït de totes les dones a tenir fills, ha d’articular una lluita decidida contra el bullying homòfob, ha de vetllar pel tractament adequat de les realitats LGBTI als mitjans de comunicació, ha de garantir l’ús de l’espai públic com a lloc de relació i dignificar la memòria històrica de les persones LGBTI que van patir repressió i homenatjar-les (tal com fem avui, de peu al voltant d’aquest triangle), ha de vetllar pels drets de tots els tipus de família, ha d’assegurar els recursos necessaris per lluitar contra el VIH, ha de dotar totes les administracions de protocols d’actuació en cas d’agressió, ha de formar professionals de l’educació i la docència en la diversitat sexual i de gènere i fer que s’elaborin i s’apliquin currículums lliures de masclisme, de sexisme i d’heteronormativitat, ha d’evitar processos patologitzadors contra persones trans i intersex, ha de perseguir i castigar agressions homòfobes i transfòbiques, ha de lluitar decididament contra la lesbofòbia, ha de vetllar per evitar la transfòbia i l’homofòbia en l’esport, ha d’assegurar el dret al propi cos, ha d’assegurar la solidaritat i el refugi polític per causa d’opció sexual o d’identitat de gènere, ha de garantir l’atenció necessària a persones LGBTI migrades, ha de servir per lluitar contra la precarietat de persones LGBTI en aquest context de crisi.

Aquesta llei ha de garantir els nostres drets amb independència de si volem o no casar-nos. Aquesta llei ha de ser un esglaó més en la nostra lluita que serveixi per assegurar tot el que hem aconseguit fins ara.

Tenim pressa: són els nostres drets i són les nostres llibertats. I no s’hi juga. No hem de demanar permís a ningú per ser LGBTI. Aquest és el nostre lloc, aquest és el nostre temps i aquestes són les nostres llibertats. No les hem de pidolar a ningú ni ens les pot negar una aritmètica parlamentària determinada.

Volem els nostres drets i les nostres llibertats!
Volem una llei contra la LGTBfòbia!