Manifest per al Dia de la Visibilitat Lèsbica 2017

Manifest per al Dia de la Visibilitat Lèsbica 2017

Avui, 26 d’abril, és el Dia de la Visibilitat Lèsbica, un dia per fer visible la realitat lesbiana i reivindicar el nostre espai i els nostres drets.

Com a lesbianes, cis i trans, la nostra realitat encara és força invisible, especialment a l’espai públic. La visibilitat de les lesbianes encara és una assignatura pendent. Si bé cada vegada més lesbianes es fan visibles en tots els àmbits de la vida quotidiana, la manca de referents i de suport per part de les administracions públiques fa que lluitar per la nostra visibilitat sigui més complicat.

La negació de la sexualitat de les dones i de la seva existència porta a la invisibilitat de les dones lesbianes, o a una visibilitat que ens cosifica i ens objectivitza, al servei del sistema patriarcal cisheteronormatiu. La invisibilització del lesbianisme ens tanca a casa, i ens impedeix obrir-nos al món. La invisibilització de les lesbianes implica no poder viure lliures: com que no ho fem visible a la feina no podem gaudir dels nostres drets laborals, com que no ho fem visible a l’àmbit sanitari no podem tenir un diagnòstic ni una atenció adequades, com que no ho fem visible al veïnat no podem tenir el suport de la nostra comunitat, com que des de les administracions no es fa visible no disposem dels nostres drets socials i civils. Volem viure lliures!

Els prejudicis al voltant del lesbianisme i les lesbianes encara són ben presents al nostre entorn. Només cal veure el tractament mediàtic que s’ha fet del cas del presumpte assassinat d’una dona a mans de la seva parella dona aquest mateix mes a Barcelona. Ens hem trobat amb mitjans de comunicació que inicialment no es plantejaven que les dues dones fossin parella, i deien que eren amigues o companyes de pis. Aquest cas s’ha tractat més i se li ha donat més espai que a molts dels assassinats masclistes que envolten cada dia la ciutat i tot Catalunya. I tot això a més dels mateixos continguts de les notícies, que eren plens de comentaris lesbofòbics i comparaven el cas amb la violència de gènere només pel fet que la víctima era dona i que les dones eren parella. Aquestes notícies contribueixen a reforçar els prejudicis sobre les lesbianes i a crear un imaginari lluny de la realitat i que fomenta l’odi i la discriminació.

La lluita pels nostres drets ens ajuda a visibilitzar-nos, i garantir-los implica treballar per eliminar els prejudicis i per fomentar i donar suport a la visibilitat. Per exemple, el passat mes de juliol es va presentar en públic el nou protocol de tècniques de reproducció assistida a la xarxa sanitària pública, elaborat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració dels col·lectius LGTBI i feministes. Aquest protocol suposa un trencament amb les discriminacions en l’accés a les tècniques de reproducció assistida, però també un canvi de plantejament en l’atenció en salut reproductiva de les dones, que té més en compte els nostres drets sexuals i reproductius. No obstant això, garantir aquests drets implica, també, que l’atenció rebuda sigui adequada i, per tant, una formació específica sobre diversitats afectivosexuals i de gènere als professionals mèdics i a tot l’entorn sanitari.

Per tant, cal voluntat política que ens prioritzi, que es prengui seriosament la inclusió de les diversitats afectivosexuals i de gènere en el sistema sanitari, especialment pel que fa a la salut sexual i reproductiva, però també en tota la resta d’àmbits de la vida quotidiana. Cal que els drets aconseguits serveixin per a un reconeixement de les diversitats i faci viable la visibilitat de les lesbianes i les seves realitats.

Per a això cal voluntat política per part de les administracions que faci una aposta per la visibilitat lèsbica i de lluita contra la lesbofòbia. En els darrers dos anys les incidències registrades per lesbofòbia a l’informe Estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya de l’Observatori Contra l’Homofòbia estan entorn del 13,1% i el 11,5%. La lesbofòbia forma part de la nostra realitat i calen mesures per a la seva erradicació i de suport a les persones que la denuncien i la posen en coneixement. Cal l’aplicació de la Llei 11/2014, tant pel que fa al règim sancionador i a totes les mesures preventives, de visibilitat i sensibilització, com, especialment, tot el que fa referència a la formació específica de professionals.

La realitat de les lesbianes és molt diversa i cal, també, la visibilització d’aquesta diversitat. Les lesbianes podem ser cis o trans, podem tenir diverses expressions del nostre gènere, podem tenir uns orígens o uns altres, podem tenir cultures de referència diferents, i realitats del nostre entorn molt diverses, però la visibilitat lèsbica ha de ser de totes!

Si bé és veritat que cada cop som més visibles, és gràcies al fet que som nosaltres mateixes les que ens apoderem, ens arrisquem i fem possible aquesta visibilitat, fent-nos referents les unes de les altres. Ens volem vives, lliures i orgulloses!

Visca la visibilitat lèsbica!

Manifest del Dia Internacional de la Bisexualitat

El 23 de setembre celebrem el dia de la bisexualitat, i des de LesBiCat el fem extensiu a la resta d’identitats plurisexuals. Les identitats plurisexuals són aquelles identitats que es caracteritzen per la capacitat de sentir atracció sexual i/o afectiva cap a persones de més d’un gènere, no necessàriament a la vegada, ni de la mateixa manera, ni en la mateixa intensitat. Habitualment, les úniques orientacions que es tenen presents són l’heterosexualitat, que és la que s’accepta socialment, i l’homosexualitat, que és coneguda però estigmatitzada.

Les dones que tenim relacions afectives i/o sexuals amb dones, siguem lesbianes, bisexuals o d’altres identitats plurisexuals, compartim discriminacions que deriven del sistema heteropatriarcal i heterosexista. Les persones bisexuals, sigui quina sigui la nostra identitat o expressió de gènere, rebem a més discriminació pel fet de sentir atracció per més d’un gènere. Les dones bisexuals o d’altres identitats plurisexuals comparteixen les discriminacions anteriors i, a més, en tenen de pròpies.

Ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol hi ha estudis específics sobre com la bifòbia afecta les persones plurisexuals en general, ni les dones en particular. Sí que hi ha investigació en altres països sobre dones bisexuals i aquesta indica que la bifòbia provoca que no puguem viure més obertament la nostra opció sexoafectiva. Això produeix que manifestem més vulnerabilitat, especialment pel que fa a la salut, tant física com mental. També indica que disposem de menys recursos econòmics que les dones lesbianes i que les heterosexuals. I, a més, la investigació fa palès que les dones bisexuals visibilitzades patim més agressions sexuals.

Les dones que tenim sexe amb altres dones, tant si som bisexuals o d’altres identitats plurisexuals com si som lesbianes, som invisibilitzades cada vegada que anem a centres d’atenció mèdica general i ginecològica. En primer lloc, s’assumeix que som heterosexuals, i es nega, per tant, la nostra opció i es dificulta el diagnòstic i les possibles proves que necessitem, així com s’ignora la nostra pròpia identitat i la nostra realitat. A més, en cas que indiquem que tenim relacions amb altres dones, s’assumeix que som lesbianes i, per tant, s’invisibilitza encara més la identitat i la realitat de cada dona bisexual o d’una altra identitat plurisexual, de manera que s’impossibilita una atenció adequada i és més difícil qualsevol diagnòstic.

Per tot això exigim:

– Investigació que inclogui i estudiï de forma específica la situació i les necessitats de les dones lesbianes, bisexuals i d’altres identitats plurisexuals amb el suport de les entitats que treballem aquestes qüestions.

– Que es garanteixi el dret a l’accés a les tècniques de reproducció assistida en el sistema de salut pública per a dones lesbianes, bisexuals i d’altres identitats plurisexuals.

– Aplicació íntegra i efectiva de la Llei contra la LGTBI-fòbia, amb una dotació de recursos adequada, disposant de l’expertesa i la vigilància de les entitats i col·lectius, així com el desplegament del seu règim sancionador.

– Formació adequada a professionals de qualsevol àmbit (educació, sanitat, serveis socials, serveis d’atenció a les persones, mitjans de comunicació, sistema judificial, cossos de seguretat, etc.) en matèria de diversitat sexual i de gènere, tal com es preveu a la Llei contra la LGTBI-fòbia.

Un vespre abans a Tortosa

Divendres a la tarda prenem l’autocar i ens dirigim a Tortosa. Amb la CU28J, el dia abans de la manifestació centralitzada, ens disposem a fer una marxa reivindicativa pels carrers d’aquesta ciutat marcada encara per un escarpat silenci.

Als carrers, s’anuncia la Festa de la llibertat. Les inicials de les diverses orientacions sexuals i identitats de gènere es dissimulen petites. Estan a l’espera per sortir quan siguin prou fortes. La discreció acaba en el moment en què ens trobem persones d’allí i d’arreu, de les Terres de l’Ebre i més enllà, i oferim al vent les banderes, les veus als veïns, i amb una batucada pacient i intermitent omplim els racons i els espais oberts de crits i ballaruca necessàries.

Resseguim els carrers que marca el recorregut deixant ben clar que “darrere dels balcons, també hi ha maricons”, que “darrere les persianes també hi ha lesbianes”, que “darrere dels portals també hi ha transsexuals” i que “darrere els finestrals hi ha bis- i pan- sexuals”. Una de les tantes obvietats que convé repetir per evitar que s’oblidi i esdevingui invisible.”Sí, sí, sí, som així Uuuuuh!”.

La manifestació esdevé un gest d’afirmació de persones que rarament surten i s’expressen des d’una llibertat robada. Rebem  mirades distants, algun recel, d’altres complicitats que es dissimulen, altres de clarament compromeses. Acabem amb una festa on la música ens acull, i un pintor estampa un quadre allà mateix amb el missatge “Tot va a millor”. El dedica el quadre a aquells que li van fer assetjament moral a l’escola, perquè sàpiguen que és un home feliç; i ens encoratja a seguir transformant les nostres vides i els contextos que les abracen o escanyen.

La festa acaba per nosaltres amb la bona nova de la possible creació d’un grup a Terres de l’Ebre per treballar tots aquells aspectes que es creguin necessaris vinculats al moviment LGTB. I mentre retornem a Barcelona en autocar, la música allà segueix; com seguirà l’empenta transformadora. Al capdavall sols hem estat un amplificador de la necessitat de trencar la llosa del silenci, i hem acompanyat el coratge de fer-ho.

Potser vam pintar Tortosa de color rosa durant unes hores, però el coratge tortosí va irisar-nos encara més l’arrel de la nostra pròpia fortalesa i va fer-nos més presents els fonaments de la lluita comuna. Gràcies.

 

28 de Juny

Hi ha un dia a l’any en què recordem les persones que han fet possible que siguem on som, més lliures que un temps ençà i més alerta per no retrocedir. La festivitat conscient és aquella que ens permet sortir al carrer i celebrar els progressos, alhora de tenir viu el record del passat reescrit i el futur que encara queda per construir.

Caminant pels carrers, la memòria i els records es disparen, així com els reptes que volem acollir. Baixem cap a aquest punt de trobada de tants viatges personals, perquè sabem com costa sostenir la vida en la solitud imposada. Diversament en desacord amb la uniformitat estèril, caminant colze a colze, prenem impuls, escollim i ens distanciem una mica de la nostra pròpia història. La continuïtat de les nostres vides és possible sense buits, perquè fins i tot els silencis esdevenen plens amb tota la seva força. Sortim al carrer i ho fem somrient i disposades a passar-ho bé, perquè almenys, per un dia, el nostre context no ens pesa i és aquest qui ens acull.

Cada 28J potser veiem també com s’allunya una mica més allò que volem viure, potser perquè hem renovat el desig i la força, potser perquè en realitat no s’ha allunyat, sinó que som nosaltres que hi estem més a prop. De moment, des de LesBiCat, ens vam visibilitzar com a Bisexuals, Pansexuals i Lesbianes, amb unes samarretes fetes per nosaltres mateixes, així com bastim els nostres desitjos i els nostres somnis. I sí, persistim en la voluntat de transformar les nostres pròpies vides, el nostre entorn més immediat i els diferents contextos que ens acullen, dels més pròxims al món sencer… arribant a Mart si fa falta. I no, no hi renunciem, perquè els volem viure, ens són irrenunciables, i volem seguir sembrant les llavors, noves il·lusions a partir de les quals d’altres basteixin les seves pròpies estrelles a abastar.

Ah, i durant la manifestació vam organitzar una gran i reivindicativa besada panbibollera, en què 60 parelles es van fer un petó (o més) alhora. Tot un èxit!