Manifest per al Dia de la Visibilitat Lèsbica 2019

Manifest per al Dia de la Visibilitat Lèsbica 2019

 

Les lesbianes estudiem, treballem, manem, netegem, participem…

Som lectores, festives, jugadores, usuàries, pacients, activistes, lluitadores, voluntàries, esportistes…

Som filles, germanes, mares, àvies, amigues, veïnes, companyes…

I també sortim de festa, ballem, viatgem, juguem, llegim, estimem, plorem, riem, follem, avortem, parim, anem al cine i al teatre, ajudem, lluitem…

En definitiva vivim, som diverses i som a tot arreu!

Fem Visibilitat Lèsbica cada dia!

Principis bàsics de LesBiCat

Principis bàsics de LesBiCat

1. Som un grup feminista.
2. Fa molts anys que treballem entenent la cura entre nosaltres com un dels nostres valors principals. La cura entre nosaltres és una línia bàsica del nostre grup i no només volem continuar així sinó que encara volem potenciar més aquest aspecte.
3. Fem un activisme constructiu i entenem que això vol dir transformar de manera activa la societat, participant en els espais i generant-ne de nous.
4. Treballem des del reconeixement dels drets sexuals i reproductius, és a dir, dels drets humans.
5. Són benvingudes persones de totes les identitats que se sentin reconegudes en la descripció del grup.
6. Treballem des de la visibilitat com a eina política, però sense un cost personal de les persones que no volen ser visibles.
7. Som diverses i, per tant, ens interseccionen moltes opressions. Volem continuar treballant per reconèixer i visibilitzar aquestes opressions.

Manifest per al Dia de la Visibilitat Lèsbica 2018

Lesbianes visibles i diverses!

Manifest per al Dia de la Visibilitat Lèsbica 2018

Avui, 26 d’abril, és el Dia de la Visibilitat Lèsbica, un dia per fer visible la realitat lesbiana i reivindicar el nostre espai, els nostres drets i les nostres vides.

La realitat lesbiana, tant cis com trans, avui encara és invisible i, fins i tot, tabú. Les lesbianes suposem un desafiament al sistema cisheteropatriarcal, ja que tenim relacions fora de la norma, i una afectivitat i/o sexualitat pròpies fora del seu marc i dels seus objectius.

La negació de la sexualitat de les dones, la imposició d’uns gèneres i uns cossos i rols associats i la imposició d’un model relacional ens deixa fora de la norma i fora de la realitat.

Generar i fomentar prejudicis en l’imaginari col·lectiu sobre les lesbianes dificulta la nostra existència i la nostra visibilitat. I, sense la visibilitat, no existim i, per tant, no tenim drets ni polítiques feministes i de reivindicació de la diversitat afectivosexual i de gènere.

La lesbofòbia, la transfòbia i la transmisogínia són ben presents als nostres entorns. Rebre insults a la via pública, com va passar la diada de Sant Jordi a Barcelona, no pot ser una cosa habitual. Tampoc no ho poden ser, però, les múltiples situacions de discriminació i exclusió en què ens trobem de manera quotidiana. Des de la invisibilitat a les escoles, el silenci còmplice davant el bullying o l’assetjament laboral, el desconeixement de la diversitat afectivosexual i de gènere en l’àmbit sanitari, la manca d’una atenció adequada a qualsevol espai, fins a l’assetjament sexual i les agressions verbals i físiques.

Però també és lesbofòbia minimitzar totes aquestes situacions i no reconèixer-les ni fer-hi front. Volen les nostres vides tancades i armaritzades. Per sort, tot i que no disposem de gaires referents, cada vegada podem ser més visibles. I, de fet, a poc a poc van apareixent nous espais de visibilitat que, amb més o menys suport, ajuden a visibilitzar-nos, organitzar-nos i reivindicar la nostra realitat i diversitats.

Perquè les lesbianes també som diverses, i la nostra diversitat pot trencar motllos, prejudicis i imaginaris. Les lesbianes som trans, som cis, som joves i grans, som migrades, som diverses en capacitats i moltes altres coses. Però sobretot tenim dret a viure lliures, diverses i en els nostres cossos.

Cal, per tant, suport per a una visibilitat real de les lesbianes, en tota la nostra diversitat. Per fer-ho cal un compromís social i polític que es prengui seriosament la nostra realitat i les nostres necessitats.

En aquest sentit, ja hi ha eines com la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, que cal continuar implementant, i que també poden ajudar en el desenvolupament de polítiques que realment tinguin el lesbianisme i la diversitat afectivosexual i de gènere en el centre i que trenquin amb la cisheteronorma.

Per tot això, avui, 26 d’abril, volem reivindicar la visibilitat de les lesbianes tal com som, diverses i lliures.

Visca la visibilitat lèsbica!

Manifest per al Dia de la Visibilitat Lèsbica 2017

Manifest per al Dia de la Visibilitat Lèsbica 2017

Avui, 26 d’abril, és el Dia de la Visibilitat Lèsbica, un dia per fer visible la realitat lesbiana i reivindicar el nostre espai i els nostres drets.

Com a lesbianes, cis i trans, la nostra realitat encara és força invisible, especialment a l’espai públic. La visibilitat de les lesbianes encara és una assignatura pendent. Si bé cada vegada més lesbianes es fan visibles en tots els àmbits de la vida quotidiana, la manca de referents i de suport per part de les administracions públiques fa que lluitar per la nostra visibilitat sigui més complicat.

La negació de la sexualitat de les dones i de la seva existència porta a la invisibilitat de les dones lesbianes, o a una visibilitat que ens cosifica i ens objectivitza, al servei del sistema patriarcal cisheteronormatiu. La invisibilització del lesbianisme ens tanca a casa, i ens impedeix obrir-nos al món. La invisibilització de les lesbianes implica no poder viure lliures: com que no ho fem visible a la feina no podem gaudir dels nostres drets laborals, com que no ho fem visible a l’àmbit sanitari no podem tenir un diagnòstic ni una atenció adequades, com que no ho fem visible al veïnat no podem tenir el suport de la nostra comunitat, com que des de les administracions no es fa visible no disposem dels nostres drets socials i civils. Volem viure lliures!

Els prejudicis al voltant del lesbianisme i les lesbianes encara són ben presents al nostre entorn. Només cal veure el tractament mediàtic que s’ha fet del cas del presumpte assassinat d’una dona a mans de la seva parella dona aquest mateix mes a Barcelona. Ens hem trobat amb mitjans de comunicació que inicialment no es plantejaven que les dues dones fossin parella, i deien que eren amigues o companyes de pis. Aquest cas s’ha tractat més i se li ha donat més espai que a molts dels assassinats masclistes que envolten cada dia la ciutat i tot Catalunya. I tot això a més dels mateixos continguts de les notícies, que eren plens de comentaris lesbofòbics i comparaven el cas amb la violència de gènere només pel fet que la víctima era dona i que les dones eren parella. Aquestes notícies contribueixen a reforçar els prejudicis sobre les lesbianes i a crear un imaginari lluny de la realitat i que fomenta l’odi i la discriminació.

La lluita pels nostres drets ens ajuda a visibilitzar-nos, i garantir-los implica treballar per eliminar els prejudicis i per fomentar i donar suport a la visibilitat. Per exemple, el passat mes de juliol es va presentar en públic el nou protocol de tècniques de reproducció assistida a la xarxa sanitària pública, elaborat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració dels col·lectius LGTBI i feministes. Aquest protocol suposa un trencament amb les discriminacions en l’accés a les tècniques de reproducció assistida, però també un canvi de plantejament en l’atenció en salut reproductiva de les dones, que té més en compte els nostres drets sexuals i reproductius. No obstant això, garantir aquests drets implica, també, que l’atenció rebuda sigui adequada i, per tant, una formació específica sobre diversitats afectivosexuals i de gènere als professionals mèdics i a tot l’entorn sanitari.

Per tant, cal voluntat política que ens prioritzi, que es prengui seriosament la inclusió de les diversitats afectivosexuals i de gènere en el sistema sanitari, especialment pel que fa a la salut sexual i reproductiva, però també en tota la resta d’àmbits de la vida quotidiana. Cal que els drets aconseguits serveixin per a un reconeixement de les diversitats i faci viable la visibilitat de les lesbianes i les seves realitats.

Per a això cal voluntat política per part de les administracions que faci una aposta per la visibilitat lèsbica i de lluita contra la lesbofòbia. En els darrers dos anys les incidències registrades per lesbofòbia a l’informe Estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya de l’Observatori Contra l’Homofòbia estan entorn del 13,1% i el 11,5%. La lesbofòbia forma part de la nostra realitat i calen mesures per a la seva erradicació i de suport a les persones que la denuncien i la posen en coneixement. Cal l’aplicació de la Llei 11/2014, tant pel que fa al règim sancionador i a totes les mesures preventives, de visibilitat i sensibilització, com, especialment, tot el que fa referència a la formació específica de professionals.

La realitat de les lesbianes és molt diversa i cal, també, la visibilització d’aquesta diversitat. Les lesbianes podem ser cis o trans, podem tenir diverses expressions del nostre gènere, podem tenir uns orígens o uns altres, podem tenir cultures de referència diferents, i realitats del nostre entorn molt diverses, però la visibilitat lèsbica ha de ser de totes!

Si bé és veritat que cada cop som més visibles, és gràcies al fet que som nosaltres mateixes les que ens apoderem, ens arrisquem i fem possible aquesta visibilitat, fent-nos referents les unes de les altres. Ens volem vives, lliures i orgulloses!

Visca la visibilitat lèsbica!

Manifest per al Dia de la Bisexualitat i d’altres identitats plurisexuals

Amb motiu del Dia de la Bisexualitat i d’altres identitats plurisexuals, LesBiCat hem fet aquest manifest:

El 23 de setembre celebrem i vindiquem el dia de la visibilitat bisexual, així com la resta d’identitats plurisexuals. Entenem que podem trobar tantes maneres de descriure les identitats plurisexuals com persones ens hi identifiquem. Al mateix temps, ens sentim especialment representades per les paraules de Robin Ochs, activista bisexual, respecte a la nostra sexoafectivitat: és la capacitat de sentir atracció sexual o afectiva cap a persones de més d’un gènere, no necessàriament a la vegada, ni de la mateixa manera, ni en la mateixa intensitat.

Més enllà dels prejudicis que som persones confoses, indecises o que travessem una fase, entenem que la sexoafectivitat no ha de ser fixa i inamovible; no sentim la necessitat d’un final establert i reivindiquem la sexoafectivitat com un aspecte global de les persones que conforma un procés complex i multidimensional, no lineal.

Des de LesBiCat treballem per acabar amb el patriarcat i la cisheteronormativitat, de la mateixa manera que volem visibilitzar per eradicar les opressions específiques de la bisexualitat, com el monosexisme (que creu que només ens podem identificar amb una identitat i que només podem sentir atracció per un gènere).

Així doncs, ens sembla clau superar la situació de vulnerabilitat de les dones bisexuals i d’altres identitats plurisexuals i seguir lluitant per construir un món on valorem i puguem gaudir de la diversitat.

Per tot això exigim:

– Que hi hagi recerca que inclogui i estudiï de manera específica la situació i les necessitats de les dones lesbianes, bisexuals i d’altres identitats plurisexuals amb el suport de les entitats que treballem aquestes qüestions.

– L’aplicació íntegra i efectiva de la Llei contra la LGBTI-fòbia, amb una dotació de recursos adequada, disposant de l’expertesa i la vigilància de les entitats i col·lectius, així com el desplegament del seu règim sancionador.

– La formació adequada a professionals de qualsevol àmbit (educació, sanitat, serveis socials, serveis d’atenció a les persones, mitjans de comunicació, sistema judicial, cossos de seguretat, etc.) en matèria de diversitat sexual i de gènere, tal com es preveu a la Llei contra la LGBTI-fòbia.

Manifest Dia de la Visibilitat Lèsbica 2016

Amb motiu del Dia de la Visibilitat Lèsbica, 26 d’abril, LesBiCat hem fet aquest manifest:

Ser dona lesbiana i visible és, encara avui, difícil, i encara més si s’hi afegeixen altres eixos de desigualtat que hi interaccionen, com és la identitat i l’expressió de gènere, l’origen, l’ètnia o la diversitat funcional.

Tot sovint podem pensar que som les úniques, sobretot si som fora de les grans ciutats. La visibilitat, però, és una eina per fer-nos veure i fer saber que no estem soles. Ser visibles ens apodera i ens fa lliures.

La manca de referents que tenim ha fet que moltes de nosaltres hàgim hagut d’esdevenir referents en els nostres entorns: a la nostra família, amb els amics i les amigues, a la feina, a l’escola, a la Universitat, a l’institut, a la comunitat de veïns/es i en tots els espais que conformen les nostres vides.

Nosaltres mateixes ens hem apoderat i ens hem fet visibles sempre que els entorns han estat favorables, però moltes de nosaltres no disposem d’aquests entorns i, per tant, és necessari que la visibilitat ens ajudi a totes.

La invisibilitat ens fa més vulnerables perquè es nega la nostra existència i, per tant, la nostra realitat, les nostres necessitats i els nostres drets. És una invisibilitat social que nega la nostra realitat.

Encara avui patim una invisibilitat que parteix de la presumpció d’heterosexualitat i dels prejudicis i la lesbofòbia. Encara avui existeixen prejudicis i fòbies que ens dificulten la vida i ens fan vulnerables a patir situacions discriminatòries i, fins i tot, agressions.

Tot això provoca les conseqüències següents:

En l’àmbit de l’educació: No hi ha una educació en diversitats, i les nenes i noies no s’atreveixen a expressar que són lesbianes per por al bullying o per por de topar-se amb la incomprensió.

En l’àmbit de la salut: Els/les professionals no estan formats ni coneixen les nostres necessitats, la qual cosa deriva en errors en el diagnòstic, en tractaments no adequats o en protocols discriminatoris (com és el cas de l’accés a la reproducció assistida en la xarxa sanitària pública).

En l’àmbit laboral: La por de perdre la feina o del rebuig per part de companys/es provoca que no puguem viure la nostra realitat de manera lliure, cosa que sí que es produeix en el cas de les persones amb relacions heterosexuals. A més, la invisibilitat en l’àmbit laboral ens pot fer més vulnerables a l’assetjament i ens pot coartar els drets.

Segons les dades de l’informe “L’estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya 2015”, l’11% de les incidències registrades per LGTBI-fòbia han estat de dones lesbianes i bisexuals, entre les quals hi ha agressions verbals i físiques, discriminació en l’àmbit laboral, en l’àmbit familiar, a les xarxes socials, religiosa i de vulneració dels drets sexuals i reproductius.

La nostra visibilitat ha de servir per eradicar la lesbofòbia i la LGTBI-fòbia, per denunciar la discriminació i per apoderar-nos. Per això necessitem poder ser visibles, per poder defensar la nostra realitat i els nostres drets.

Ja n’hi ha prou, calen polítiques que facin visible la nostra realitat i que treballin per eradicar la LGTBI-fòbia. Fa 18 mesos que es va aprovar la Llei contra la LGTBI-fòbia i fa 18 mesos que demanem l’accés a les tècniques de reproducció assistida a la xarxa sanitària pública. És necessària la implementació de la Llei 11/2014, tant del règim d’infraccions i sancions com de totes les mesures que preveuen tots els àmbits. No podem tenir una llei sense implementar, no podem tenir una llei però no els nostres drets.

Està en joc la nostra visibilitat, estan en joc les nostres vides!

Concurs de truites per a la visibilitat lèsbica

Un any més, organitzem un concurs de truites en el marc del Dia Internacional per la Visibilitat Lèsbica. El concurs serà dissabte, 30 d’abril, a les 12 h a la glorieta de la transsexual Sònia, al Parc de la Ciutadella, a Barcelona. Ho organitzem les entitats del Grup de Treball LGBTI del Consell de la Joventut de Barcelona. A partir de les 12 h, podeu apropar-vos amb la vostra truita per celebrar i reivindicar la visibilitat lèsbica. A més a més, durant l’acte es farà lectura d’un manifest que recull les principals reivindicacions de les entitats en aquest àmbit. L’any passat el concurs de truites va ser tot un èxit. Us hi esperem!

Aquí us podeu apuntar a l’esdeveniment de Facebook.

concurs truites_2016

Cinefòrum a Terrassa

El 29 d’abril, amb motiu del Dia de la Visibilitat Lèsbica el 26 d’abril, LesBiCat anem a Terrassa a dinamitzar el cinefòrum La in(visibilitat) de sexualitats i expressions no normatives de dones al cinema. Ens ha convidat l’Associació LGTB Terrassa. Durant el cinefòrum presentarem i visionarem escenes de Les noies d’uniforme (1931), La calúmnia (1961), Tomàquets verds fregits (1991), Antonia (1995) i Si les parets parlessin 2 (If these walls could talk, 2000) i, en acabat, farem una mica de debat. Us esperem divendres, 29 d’abril, a la Bau House (avinguda Jacquard, 1, Terrassa) a les 21.30 h!!! Allà podreu sopar o prendre alguna cosa.

Podeu apuntar-vos a l’esdeveniment del Facebook aquí.

Cineforum_invisib_terrassa

Manifest del Dia Internacional de la Bisexualitat

El 23 de setembre celebrem el dia de la bisexualitat, i des de LesBiCat el fem extensiu a la resta d’identitats plurisexuals. Les identitats plurisexuals són aquelles identitats que es caracteritzen per la capacitat de sentir atracció sexual i/o afectiva cap a persones de més d’un gènere, no necessàriament a la vegada, ni de la mateixa manera, ni en la mateixa intensitat. Habitualment, les úniques orientacions que es tenen presents són l’heterosexualitat, que és la que s’accepta socialment, i l’homosexualitat, que és coneguda però estigmatitzada.

Les dones que tenim relacions afectives i/o sexuals amb dones, siguem lesbianes, bisexuals o d’altres identitats plurisexuals, compartim discriminacions que deriven del sistema heteropatriarcal i heterosexista. Les persones bisexuals, sigui quina sigui la nostra identitat o expressió de gènere, rebem a més discriminació pel fet de sentir atracció per més d’un gènere. Les dones bisexuals o d’altres identitats plurisexuals comparteixen les discriminacions anteriors i, a més, en tenen de pròpies.

Ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol hi ha estudis específics sobre com la bifòbia afecta les persones plurisexuals en general, ni les dones en particular. Sí que hi ha investigació en altres països sobre dones bisexuals i aquesta indica que la bifòbia provoca que no puguem viure més obertament la nostra opció sexoafectiva. Això produeix que manifestem més vulnerabilitat, especialment pel que fa a la salut, tant física com mental. També indica que disposem de menys recursos econòmics que les dones lesbianes i que les heterosexuals. I, a més, la investigació fa palès que les dones bisexuals visibilitzades patim més agressions sexuals.

Les dones que tenim sexe amb altres dones, tant si som bisexuals o d’altres identitats plurisexuals com si som lesbianes, som invisibilitzades cada vegada que anem a centres d’atenció mèdica general i ginecològica. En primer lloc, s’assumeix que som heterosexuals, i es nega, per tant, la nostra opció i es dificulta el diagnòstic i les possibles proves que necessitem, així com s’ignora la nostra pròpia identitat i la nostra realitat. A més, en cas que indiquem que tenim relacions amb altres dones, s’assumeix que som lesbianes i, per tant, s’invisibilitza encara més la identitat i la realitat de cada dona bisexual o d’una altra identitat plurisexual, de manera que s’impossibilita una atenció adequada i és més difícil qualsevol diagnòstic.

Per tot això exigim:

– Investigació que inclogui i estudiï de forma específica la situació i les necessitats de les dones lesbianes, bisexuals i d’altres identitats plurisexuals amb el suport de les entitats que treballem aquestes qüestions.

– Que es garanteixi el dret a l’accés a les tècniques de reproducció assistida en el sistema de salut pública per a dones lesbianes, bisexuals i d’altres identitats plurisexuals.

– Aplicació íntegra i efectiva de la Llei contra la LGTBI-fòbia, amb una dotació de recursos adequada, disposant de l’expertesa i la vigilància de les entitats i col·lectius, així com el desplegament del seu règim sancionador.

– Formació adequada a professionals de qualsevol àmbit (educació, sanitat, serveis socials, serveis d’atenció a les persones, mitjans de comunicació, sistema judificial, cossos de seguretat, etc.) en matèria de diversitat sexual i de gènere, tal com es preveu a la Llei contra la LGTBI-fòbia.