Manifest per al Dia de la Visibilitat Lèsbica 2018

Lesbianes visibles i diverses!

Manifest per al Dia de la Visibilitat Lèsbica 2018

Avui, 26 d’abril, és el Dia de la Visibilitat Lèsbica, un dia per fer visible la realitat lesbiana i reivindicar el nostre espai, els nostres drets i les nostres vides.

La realitat lesbiana, tant cis com trans, avui encara és invisible i, fins i tot, tabú. Les lesbianes suposem un desafiament al sistema cisheteropatriarcal, ja que tenim relacions fora de la norma, i una afectivitat i/o sexualitat pròpies fora del seu marc i dels seus objectius.

La negació de la sexualitat de les dones, la imposició d’uns gèneres i uns cossos i rols associats i la imposició d’un model relacional ens deixa fora de la norma i fora de la realitat.

Generar i fomentar prejudicis en l’imaginari col·lectiu sobre les lesbianes dificulta la nostra existència i la nostra visibilitat. I, sense la visibilitat, no existim i, per tant, no tenim drets ni polítiques feministes i de reivindicació de la diversitat afectivosexual i de gènere.

La lesbofòbia, la transfòbia i la transmisogínia són ben presents als nostres entorns. Rebre insults a la via pública, com va passar la diada de Sant Jordi a Barcelona, no pot ser una cosa habitual. Tampoc no ho poden ser, però, les múltiples situacions de discriminació i exclusió en què ens trobem de manera quotidiana. Des de la invisibilitat a les escoles, el silenci còmplice davant el bullying o l’assetjament laboral, el desconeixement de la diversitat afectivosexual i de gènere en l’àmbit sanitari, la manca d’una atenció adequada a qualsevol espai, fins a l’assetjament sexual i les agressions verbals i físiques.

Però també és lesbofòbia minimitzar totes aquestes situacions i no reconèixer-les ni fer-hi front. Volen les nostres vides tancades i armaritzades. Per sort, tot i que no disposem de gaires referents, cada vegada podem ser més visibles. I, de fet, a poc a poc van apareixent nous espais de visibilitat que, amb més o menys suport, ajuden a visibilitzar-nos, organitzar-nos i reivindicar la nostra realitat i diversitats.

Perquè les lesbianes també som diverses, i la nostra diversitat pot trencar motllos, prejudicis i imaginaris. Les lesbianes som trans, som cis, som joves i grans, som migrades, som diverses en capacitats i moltes altres coses. Però sobretot tenim dret a viure lliures, diverses i en els nostres cossos.

Cal, per tant, suport per a una visibilitat real de les lesbianes, en tota la nostra diversitat. Per fer-ho cal un compromís social i polític que es prengui seriosament la nostra realitat i les nostres necessitats.

En aquest sentit, ja hi ha eines com la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, que cal continuar implementant, i que també poden ajudar en el desenvolupament de polítiques que realment tinguin el lesbianisme i la diversitat afectivosexual i de gènere en el centre i que trenquin amb la cisheteronorma.

Per tot això, avui, 26 d’abril, volem reivindicar la visibilitat de les lesbianes tal com som, diverses i lliures.

Visca la visibilitat lèsbica!

Anuncis

Manifest per al Dia de la Bisexualitat i d’altres identitats plurisexuals

Amb motiu del Dia de la Bisexualitat i d’altres identitats plurisexuals, LesBiCat hem fet aquest manifest:

El 23 de setembre celebrem i vindiquem el dia de la visibilitat bisexual, així com la resta d’identitats plurisexuals. Entenem que podem trobar tantes maneres de descriure les identitats plurisexuals com persones ens hi identifiquem. Al mateix temps, ens sentim especialment representades per les paraules de Robin Ochs, activista bisexual, respecte a la nostra sexoafectivitat: és la capacitat de sentir atracció sexual o afectiva cap a persones de més d’un gènere, no necessàriament a la vegada, ni de la mateixa manera, ni en la mateixa intensitat.

Més enllà dels prejudicis que som persones confoses, indecises o que travessem una fase, entenem que la sexoafectivitat no ha de ser fixa i inamovible; no sentim la necessitat d’un final establert i reivindiquem la sexoafectivitat com un aspecte global de les persones que conforma un procés complex i multidimensional, no lineal.

Des de LesBiCat treballem per acabar amb el patriarcat i la cisheteronormativitat, de la mateixa manera que volem visibilitzar per eradicar les opressions específiques de la bisexualitat, com el monosexisme (que creu que només ens podem identificar amb una identitat i que només podem sentir atracció per un gènere).

Així doncs, ens sembla clau superar la situació de vulnerabilitat de les dones bisexuals i d’altres identitats plurisexuals i seguir lluitant per construir un món on valorem i puguem gaudir de la diversitat.

Per tot això exigim:

– Que hi hagi recerca que inclogui i estudiï de manera específica la situació i les necessitats de les dones lesbianes, bisexuals i d’altres identitats plurisexuals amb el suport de les entitats que treballem aquestes qüestions.

– L’aplicació íntegra i efectiva de la Llei contra la LGBTI-fòbia, amb una dotació de recursos adequada, disposant de l’expertesa i la vigilància de les entitats i col·lectius, així com el desplegament del seu règim sancionador.

– La formació adequada a professionals de qualsevol àmbit (educació, sanitat, serveis socials, serveis d’atenció a les persones, mitjans de comunicació, sistema judicial, cossos de seguretat, etc.) en matèria de diversitat sexual i de gènere, tal com es preveu a la Llei contra la LGBTI-fòbia.

Manifest de Lescat pel Dia de la Visibilitat Lèsbica

En motiu del Dia de la Visibilitat Lèsbica, les de Lescat hem elaborat el manifest que teniu a continuació. Us animem a compartir-lo allà on considereu.

 

Avui, 26 d’abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica, celebrem la nostra visibilitat, la de les dones lesbianes! Avui és un dia per reivindicar la nostra visibilitat, la nostra sortida de l’armari, la nostra presència, la nostra lluita!

Tal dia com avui, recordem la nostra invisibilitat en tots els àmbits de la societat. Una invisibilitat provocada pel masclisme i per prejudicis que se sustenten en un sistema heteropatriarcal. La conseqüència es concreta en la discriminació, una discriminació que, en el nostre cas, és múltiple, com a dones i com a lesbianes.

Encara avui, ser visible no sempre és possible; per això és imprescindible recordar-ho. Recordar que de vegades som nosaltres les que no prenem la iniciativa de visibilitzar-nos, per pors o angoixes que hem après d’una societat en què, si la dona està relegada a un segon pla, la dona lesbiana encara ho està més. I sabem que el canvi també està en nosaltres, que si nosaltres ens visibilitzem facilitem la visibilització d’aquelles que són més joves, donem força a aquelles que són discriminades. Demanem més referents i a voltes oblidem que, per al nostre entorn, nosaltres ho som.

Gràcies a la lluita feminista i del col·lectiu LGTB hem avançat molt en aquest camí; malgrat això, encara queda molt per fer, per conquerir. No volem sentir-nos esgotades d’estar en una permanent sortida de l’armari, cada cop que coneixem algú o canviem d’entorn. No volem sentir com sembla que les nostres argumentacions perden significat de tant repetir-les. No volem haver de justificar-nos cada cop que se’ns pressuposa heterosexuals. No volem que la nostra vida sigui fer pedagogia als nostres metges i les nostres metgesses. Però ho seguim fent; de fet, segons les darreres dades de l’Observatori Contra l’Homofòbia, el nombre de denúncies per part de dones lesbianes a Catalunya ha augmentat respecte d’altres anys (28% el 2013).

I per tot això cal visibilitat en tots els àmbits de la nostra societat.

Durant el darrer any hem presenciat com els nostres drets com a dones i com a lesbianes es veien atacats per una societat heteropatriarcal que fomenta un únic model familiar. La nova proposta de llei de l’avortament suposa una retallada de drets de les dones, però, a més, durant el 2013 també s’han aprovat les noves directrius del Ministerio de Sanidad, Igualdad y Servicios Sociales en l’accés a les tècniques de reproducció assistida, que suposen una discriminació en l’accés a aquestes tècniques per part de parelles de dones i dones soles. En l’àmbit de la salut, a més, rebem una atenció heterosexista que dóna per fet que totes les dones som heterosexuals i que desconeix la realitat de les dones lesbianes, especialment pel que fa a la salut sexual.

Per tal de treballar contra aquests prejudicis, l’educació és essencial; cal educar des de la coeducació i incloure l’educació afectivosexual a les escoles. Per això és necessari que els i les responsables de l’educació, formal i informal, rebin formació específica sobre diversitat afectivosexual i de gènere.

Els mitjans de comunicació tenen una gran influència i responsabilitat en l’opinió pública i, per això, reivindiquem una visibilitat real, més enllà dels estereotips limitadors que ens dificulten ser lliures i construir la vida que volem. En aquest sentit, és important que els mitjans de comunicació tinguin la formació adequada i utilitzin els termes correctament per tal de trencar els estereotips.

Enguany, però, estem vivint un moment històric a Catalunya gràcies a la Llei contra la LGTB-fòbia, una llei que reconeix i garanteix els drets de les persones LGTB en tots els àmbits de la vida quotidiana i en totes les etapes vitals de la vida d’una persona. Aquesta llei suposa un avenç per a totes les persones LGTB, incloses les dones lesbianes, i és motiu d’alegria que s’estigui tramitant al Parlament de Catalunya en aquests moments. És veritat que encara queda molta feina per fer, però aquesta llei reconeix els nostres drets i ens fa visibles!

Lescat